Arrels

Creixeran rosers dels nostres braços,
germinats amb sang romàntica,
i aconseguirem punxar aquells
a qui fins ara temíem.
Rebentarem globus amb els dits
i volarà lliure l'aire
que contenia tots els nostres
somnis,que apendran a caminar,
i per tant,a traçar camí.

Però res d'això succeïrà
fins que ens adonem que la nostra ràbia
s'ofega dins una ment,una ànima,un cos
i un sentiment oprimit.