....arcas!

Un relat de: instants

Cada dia,
cada pas,
cada moment.
Som ànimes adverses
en un món d'ambigüetats sumises.
Tenim por a ser,
a reconèixer ens els altres
els nostres petits defectes,
però vistos des de fora:
Pobra/e desgraciat/da.

Fins quan?
Fins quan seguirem jugant a ser déus.
a creure'ns forts, insuperables,
a parlar del jo tinc.

Quan ens cansarem d'evitar el verí,
si ja el portem dins.

Quan aprendre'm a parlar amb somriures ?

A deixar les nostres causes existencials i,
descobrir que la protesta sense tendresa no val res.

Fins quan?
Serem incapaços d'abraçar-nos sense sexe?

Quan aprendre'm a no jutjar sinó a comprendre'ns,
a veure en els altres que són part de nosaltres,
a somriure, a estirar la mà i donar sense esperar res a canvi.

Quan tindrem el valor?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.