Cercador
Ara recordo
Un relat de: Marcel VidalAra recordo
la cadència rítmica
dels nostres cors bategant.
Dormies, plàcidament,...
Sobre el meu pit
el teu cap, petit,
i la meva ma,
sobre la teva esquena
buscant les teves ales d'àngel.
Comentaris
-
Ara recordo[Ofensiu]brideshead | 11-02-2005
que vaig llegir aquest poema tot just quan vaig entrar a Relats, quan hi estava aterrant, i ara, al cap dels mesos, tot el que he après gràcies als amics relataires, em permet apreciar-lo en tota la seva extensió. Poques paraules per fer un poema encisador, amb un contingut preciós. Si mai sabés que el meu pare hagués estat capaç de dedicar-me un escrit així, hauria plorat molt.
Emocionant. -
tendresa de pare[Ofensiu]Atlàntida | 18-01-2005 | Valoració: 10
Aquest poema te un sentiment ple de tendresa extrema.
El record permanent del cos adormit d'un infant al teu pit, la seva olor, el seu amor del cual encara no n'es concient que trasmet, però pots sentir. Un record per la eternitat.
Nomes has de tancar els ulls i .......vibrar.