Ara...dos estranys

Un relat de: natasha

Ens hem creuat i ni tans sols ens hem saludat, just sis mesos després de ser inseparables, i he recordat que precisament això mateix era el que havia immaginat que ens passaria quan em vaig adonar que ens separavem per moments i veient que les nostres vides començaven a avançar per camins totalment oposats, però qui m'havia de dir que aquella situació fruit del mon dels "somnis" es produiria tan d'hora? Per què el temps actua així?

Durant l'estiu, una tarda melancólica, em vaig posar a pensar i a muntar-me històries (saps bé que és una de les meves aficions) i en aquella tots dos teníem trenta anys, tu amb la teva vida de treballador independitzat i vivint la vida, com sempre has vulgut; i jo havent acabat la carrera, treballant d'allò que m'havien proporcionat els anys d'estudi i amb problemes per trobar pis, però gaudint com mai d'aquesta vida i rodejada d'amics i familia ("aquelles paranoies" que tantes tardes de conversa ens havien omplert). Aquesta era la nostra situació quan ens creuàvem una tarda de desembre, amb els carrers plens d'ornaments que anunciàven les festes de Nadal, en ple centre de Girona, però sense saldurar-nos. Si, ens havíem conegut, però al passar pel costat tu et posaves a xerrar amb el teu acompanyant i jo abaixava el cap quan el meu cor betegava més ràpid per recordar-me que eres tu, el que tantes tardes del passat havia omplert i el que un dia de gener sense fortuna em va fer brillar els ulls com mai.

Però no ha fet falta el pas de tretze anys. Avui quan s'ha fet fosc i es començaven a encendre els llums del carrer jo venia de buscar la meva cosina petita del col·legi, si els divendres em toca fer de cangur responsable (aquella part de mi que et feia tanta ràbia i que mai havies entès), i tu estaves fent campana del cicle formatiu (vivint la vida, segons tu). Et veia venir de lluny, amb les grenyes i la samarreta d'Iron Maiden era difícil confondre't, però en creuar-nos tu t'has posat a parlar amb el teu acompanyant i jo...he abaixat el cap.

Ara, JA SOM DOS ESTRANYS!

*una llàstima.

Comentaris

  • Un relat amb molt de valor...[Ofensiu]
    Arbequina | 28-01-2007 | Valoració: 10

    I, si em permets, provaré d'explicar-me.
    Primer, crec que el teu relat reflexa un fet universal, sí, universal: tothom ha tingut amics que han passat a ser desconeguts.
    El cas, però, és que per aproximar-nos a lo universal tenim dues maneres de fer-ho: des de lo genèric (allò en que tothom hi cab) o des de lo particular.
    A mi m'agrada més la segona opció, doncs ja que versa sobre lo universal és adaptable, però al ser tractat particularment, té més força.
    El teu relat, clarament, segueix la segona via.
    I, seguint la parrafada que t'he endinyat (disculpa), et diré que és un relat amb molta força i molt proper, doncs tots ens hi sentim, segur, refletits.
    A part, la temàtica que tractes... és molt trista, certament, ens posa melancòlics i no podem evitar de pensar en el nostre cas personal... has vellugat records llunyans i difosos...
    També m'ha agradat l'ambientació, Girona. Hi he estat aquest Nadal, m'ha enamorat, i no m'ha costat gens d'imaginar--me una noia abaixant la mirada, un noi dissimulant, caminant ambdos sota els llums un d'aquells carrers comercials il·luminats de nadal...
    Un molt bon relat, he gaudit molt llegint-lo.

    Una forta abraçada de l'Arbequina.

  • Que bonic![Ofensiu]
    llu6na6 | 18-01-2006 | Valoració: 10

    I que trist! Però no, la neu es fondrà i l'arbre que et presenta, natasha, florirà amb les flors més belles i fragants.

    Perquè malgrat no et conec, estic segura que ets una noia d'una bellesa extraordinària, també pel teu món interior que es transparenta en les teves paraules tan autèntiques i ben dibuixades.

    M'ha agradat conèixer-te i apropar-me a tu, tot i estar molt lluny, per dir-te que seràs MOLT autènticament estimada!! (És que sóc una mica bruixa, jo)

    Un petó, i tan de gust, natasha. Fins sempre, espero.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut