Ara...dos estranys

Ens hem creuat i ni tans sols ens hem saludat, just sis mesos després de ser inseparables, i he recordat que precisament això mateix era el que havia immaginat que ens passaria quan em vaig adonar que ens separavem per moments i veient que les nostres vides començaven a avançar per camins totalment oposats, però qui m'havia de dir que aquella situació fruit del mon dels "somnis" es produiria tan d'hora? Per què el temps actua així?

Durant l'estiu, una tarda melancólica, em vaig posar a pensar i a muntar-me històries (saps bé que és una de les meves aficions) i en aquella tots dos teníem trenta anys, tu amb la teva vida de treballador independitzat i vivint la vida, com sempre has vulgut; i jo havent acabat la carrera, treballant d'allò que m'havien proporcionat els anys d'estudi i amb problemes per trobar pis, però gaudint com mai d'aquesta vida i rodejada d'amics i familia ("aquelles paranoies" que tantes tardes de conversa ens havien omplert). Aquesta era la nostra situació quan ens creuàvem una tarda de desembre, amb els carrers plens d'ornaments que anunciàven les festes de Nadal, en ple centre de Girona, però sense saldurar-nos. Si, ens havíem conegut, però al passar pel costat tu et posaves a xerrar amb el teu acompanyant i jo abaixava el cap quan el meu cor betegava més ràpid per recordar-me que eres tu, el que tantes tardes del passat havia omplert i el que un dia de gener sense fortuna em va fer brillar els ulls com mai.

Però no ha fet falta el pas de tretze anys. Avui quan s'ha fet fosc i es començaven a encendre els llums del carrer jo venia de buscar la meva cosina petita del col·legi, si els divendres em toca fer de cangur responsable (aquella part de mi que et feia tanta ràbia i que mai havies entès), i tu estaves fent campana del cicle formatiu (vivint la vida, segons tu). Et veia venir de lluny, amb les grenyes i la samarreta d'Iron Maiden era difícil confondre't, però en creuar-nos tu t'has posat a parlar amb el teu acompanyant i jo...he abaixat el cap.

Ara, JA SOM DOS ESTRANYS!

*una llàstima.