Aquest present que m'empeny

Ara que et tinc davant... veig clar que he de començar de nou.
No em puc quedar tal i com estic, he fet figa tots els meus somnis.
Ara ells ja no es faran realitat. Aquí es queden i...
aquí et quedes tu també.

Ara m'he proposat refer-me i reinventar-me,
poca cosa pot fer tu.
Jo si! a les meves mans tinc un futur esperançador i
un passat que ja he oblidat.
Amb la mirada vital, marxo cap endavant.
El present m'empeny i no puc fer més.
Aquest gener és fred, el meu cor és càlid,
ja no tinc por, m'he retrobat, recomposat i reconstruit.
Demà pot ser, serà difícil, el que compta és l'avui!

Ara, reneixo de nou!
Gràcies per no fer-me costat!
Marxo sola, nua i amb les ganes de viure per montera!