Aquell Amor...

Un relat de: RainBow_CoLouRs

Diuen que soc afortunada,
Jo no em considero així,
No puc ser afortunada,
Si no he trobat l'amor.

Aquell amor que tan anhelo,
Persona, mitja taronja,
El meu refugi en els mals moments,
El meu pensament continu.

Aquell amor,
Dolç, divertit, atractiu...
No hi haurien prou adjectius,
Indescriptible, simplement.

De que em serveix
Ser afortunada
Si no he trobat l'amor...
Aquell amor...

Comentaris

  • sí que ets...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-09-2005 | Valoració: 10

    afortunada! al ser tant sensible, al cantar tant bé a l'amor, al buscar-lo, al desitjar-lo, a l'esperar-lo, a l'estimar-lo...
    llavors... el que trobis l'amor, només és qüestió de... temps...
    i una vegada el trobis et sentiràs plena... però potser no serà aquell amor que somiaves i hauràs d'estar atenta i... vigilar...
    et segueixo les petjades... estic ja prop de tu ja ja ja
    Una abraçada eterna!

  • La fortuna[Ofensiu]
    Leela | 15-09-2005

    deien els grecs, és una cosa fugisera, atzarosa que va i ve, un dia la tens i un altre desapareix del mateix mode què ha vingut.

    A diferència de la fortuna parlaven de la virtut, aquella característica ferma de les persones, el caràcter, allò que ens fa ser nosaltres...

    No esperis la fortuna, tens ja una gran virtut (la d'escriure). Un dia arribarà l'amor, però no sabras d'on, ni com... i possiblement més tard marxarà per donar pas a un altre....
    El què quedarà de tot això seras tu, les teves experiències viscudes i els meravellosos poemes que en faras.

    Petons!

    Leela

  • Afortunada?[Ofensiu]
    Gorwilya | 15-09-2005 | Valoració: 9

    Oi tant que ets afortunada! Si ets capaç d'escriure una poesia tant bonic com aquesta i transmetre amb ella tots els sentiments que vols, només per aquest fet ja ets afortunada! I tranquil·la que el dia que menys pensis apareixerà l'amor que estàs esperant... ;)

    Un poema preciós, en el qual plasmes molt bé la solitut i tristesa que sents al no trobar l'amor...

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • La veritat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 05-09-2005

    és que has aconseguit transmetre la tristor a través de les lletres. Es pot palpar la solitud de la persona, que no vol res tret d'amor. Em sento molt identificada amb aquests versos. Em vaig a mí mateixa, quan sospirava desesperada, veient-me sola tota la vida.

    Trobo que has fet un poema preciós

    I sí que ets afortunada. Saber fer versos com els que fas, ja és tenir molta sort. Un do.

    Una abraçada.

    Salz.

    P.S. Agraeixo de debó el teu comentari. Gràcies!

  • Anims!![Ofensiu]
    eternasomiadora | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Mira ja et torno a escriure, be jo mi trobo reflexada al teu poema, ummmf au va no et desanimis, aprofita el dia a dia i gaudeix-ne'l, somriu sempre i no estiguis trista per aixor segur que algun dia arribara l'home amb que somiem i haura merescut molt la pena aquesta espera, au va animat, i guadeix-ne tots els dies com si fosin l'ultim hem de viure feliços i les coses ja ens arribaran!! Una abraçada!!

Valoració mitja: 9.67