Aproximació lliure a les xifres numèriques

Un relat de: Joan G. Pons
1.- Una xifra solitària. També gaudeix de la consideració de PRIMERA. Al començament i al final aporta valor en un conjunt de xifres. Perfil recte. Suport.
2.- Xifra alegre, ballaruca, parella, col•labora a fer entre dos, el que potser no pot fer un de sol.
3.- A vegades, és una xifra trencadora. Tres no caben en Dos. També és una oportunitat a iniciar una família. Pares i bebè.
4.- Aquesta xifra obre pas a una relació inicial de grup. També parelles de “dos”.
5.- Convivència del 4 més 1. Peculiar. A vegades excloent. A vegades, estimulant i provocativa.
6.- Ja tenim la colla. Tot una escola d’iniciatives, diàleg, projectes. Aprenentatge de l’art de decidir i escoltar.
7.- Diuen que és una xifra màgica. Suggeridora i engrescadora. Quants sou ? Més de 7.
8.- Xifra amb perfil tancat però connectat. La trobem freqüent. Xifra plena de simpatia. Anima a obrir-se, acollir.
9.- El 9 sembla un final. Final de què ? O tornem a començar. Invitació a sentir que som final i principi. Lloa al present. També hora per trobar-se a sopar i conviure.
0.- Tant gros i segons on el col•loquem “no val”. A la dreta suma. A l’esquerra dona pas a altres valors. Acompanya.

Comentaris

  • original com sempre joan[Ofensiu]
    joandemataro | 07-04-2013 | Valoració: 10

    convidant a pensar, rere unes xifres que podrien semblar fredes a primer cop d'ull, li treus la seva substància i les portes al terreny emocional

    gràcies joan, enriquint com sempre

    una abraçada
    joan

  • Tot i que les xifres[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-04-2013

    semblen més "fredes" que les lletres , amb el teu relat m'has fet veure que poden suggerir sensacions fantàstiques.
    Un relat molt en la teva línea i et felicito.

    Una abraçada, Joan.

  • Genial, Joan![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-04-2013 | Valoració: 10

    Si em vas deixar bocabadada amb les consonants, ara m'has encantat amb les xifres. Has fet una anàlisi molt interessant del que et suggereix cadascuna i em sembla perfecta, tot i que a mi no se'm hagués acudit.

    Vaig a dir quines són les meves preferides: m'agrada l'1. No perquè sigui individualista, sinó perquè, de vegades, m'agrada la soledat i ser independent.
    El 2 m'encanta perquè és una xifra ballaruca, com dius tu i perquè a quatre mans tot és més encisador. No m'agraden els trios, prefereixo el 4: dos parelles, dos tendències. El 5 té la seva gràcia tot i tenir el risc de quedar penjat.
    I a partir de 6 ja em sembla un número molt alt per la convivència. Potser per una estona... No puc renunciar al 7 perquè és el nombre dels meus germans i dels germans del pare. I a partir d'aquí, renuncio. El meu cap (després d'haver tingut 42 alumnes en una mateixa classe) ja no està per sorolls.

    Una abraçada i felicitats