APROFITO L’AVINENTESA PER SALUDAR ELS TOPOS DE MANOS LIMPIAS.

No sé si aquesta gent de Manos Limpias són gent important. Em sembla que ells es pensen que sí, però això la majoria de gent s’ho pensa i la gran majoria de la majoria només som un gran i efímer zero a l’esquerra. Però aquesta gent te tot el dret a creure’s important i a voler salvar el que considera la seva pàtria i a muntar-se una guerra en pla James Bond en la que ells estan al servei de Sa Graciosa Majestat i nosaltres els catalanistes som el Goldfinger, els soviètics o el Fantomas.

He de reconèixer que la seva tàctica em desconcerta una mica, cosa que tampoc no és estrany perquè jo no sóc expert en espies i em sembla que serviria per a tot menys per espiar ningú. No perquè no sigui tafaner de mena, que ho sóc, sinó perquè trobaria alguna cosa que em distrauria i perdria el fil del que havia anat a espiar. Però ells entenc que són espies professionals i si, en contra del que han fet els espies de tots els temps i els espais, proclamen als quatre vents que tenen topos – per què diem talps als topos, pobres talps? – entre les organitzacions més separatistes de Catalunya deu ser perquè apliquen una tècnica revolucionària inventada fa poc pel Pentegon o per qui sigui. Vist des de fora sembla cutre i propi de Mortadel.lo i Filemó, però que en sap el gat de fer culleres, que deia la meva àvia?

I bé el cas és que jo estic apuntat a uns quants llocs dels que ells espien i a més publico aquestes articles separatistes – que no separadors, espero – a diversos llocs. No me’n puc estar, al saber que m’acompanyen per tants llocs diferents, de fer-los arribar una salutació molt cordial per tot el temps que em dediquen. I agraïl’shi tota la paciència que tenen amb mi perquè espiant-me a mi es deuen avorrir com una ostra.

De tota manera, si em segueixen des de fa temps, veuran que també tinc amics espanyolistes amb els quals gasto fraternitat i bon humor. Fins ara no hem aconseguit quedar per fer un arròs però jo estic segur que tard o d’hora aquest arròs es farà realitat. Voldria dir-els-hi als senyors de Manos Limpias que m’espien, que hi estan tots convidats, que només han de dir quans seran i ja els hi direm l’hora i el lloc. Però serà imprescindible que ells vinguin amb màscares o disfressats perquè sinó la cosa perdria la seva gràcia, és clar...