Apàtrida

Un relat de: instants

Un món,
un cel,
mil.lers d'estels,

aigua dolça.

Somriures,
esperança,
coherència,

Aigua dolça

rius i estanys
somnis,
esperança.

Apàtrida!

Comentaris

  • Ens és forçós...[Ofensiu]
    Arbequina | 02-12-2006 | Valoració: 10

    ser apàtrides si estiem la humanitat. Però no hi ha valor més imperant a la nostra persona i personalitat que la pàtria o la nació (o com se li vulgui dir). Doncs la cultura i els seus valors ens dóna tota mena d'instruments per relacionar-nos en societat, per ser societat. Ara per ara és difícil ser apàtrida. El comunisme ja va xocar amb el nacionalisme...
    Llàstima que no veuré un món apàtrida...
    M'encanta el teu poema, de debò, m'encanta.

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.