Antologia Leonora Dadá Poesia

Antologia LEONORA DADÁ
Rapsòdia Tètrica - Marcel·lí Miret - marcelinosi@yahoo.es


http://webs.xadica.cat/quixotcatala/






1- TE’N VAS

Te’n vas nedant pel cel
mentre plou
i les finestres em salven
de no morir ofegat.

Te’n vas
i no es noten llàgrimes,
però el meu cabell n’està ple.

Petits torrents de tristor
llisquen pel meu semblant
com si el teu acomiadament
plorés als meus ulls.

La meva estança
és l’existència,
i la humitat
l’únic record que em queda
dels rius que van passar
per les meves mans.





2- IGNORO EL MÓN

Ignoro el món.

Ignoro el món,
no veig el que m’envolta.
Les parets ceguen la meva ment,
el cel és massa ample
per a els meus ulls.

Ignoro el món.

No sé si parlo o penso.
Penso que no penso
en tu realment del tot.

Ignoro el món.
Sóc un punt diminut
d’indiferència apassionada.




3- ESTIC MORT

Estic mort.
Estic mort i visc a el infern.

Els somnis es tornen malsons.
Els malsons es desintegren en el no res
deixant-me buit en el fosc matí.

El tronc buit del meu cos
és travessat contínuament
per serps flamants.

Em retorço en la meva tomba còsmica,
torturat constantment
pels arcàngels negres de la paranoia.

4- LEONORA DADA

He abandonat el món, Leonora.
He deixat enrere el meu cos.
El meu cos abandonat
pels carrers i els bars, Leonora.
(Tu penges d’aquest món
com un xoriço).

No ha estat fàcil deixar-lo, Leonora,
només era necessari.
(Necessari, ja no necessito el necessari,
ni el necessari em necessita a mi,
doncs som el mateix, el mateix).
Era necessari
perdre els punts de referència
i entendre la química,
navegar com una llavor vegetal
en el caos químic

5- ILLA DE LLUM

Una illa de llum,
al centre de la foscor,
ens explica la soledat espacial
i els passejos nocturns,
però no és excusa
per plorar d’amor.

Què plorin els àtoms i les totxanes!.
Els que vivim entre finestres,
a vegades, ens oblidem del temps
i naveguem com a fantasmes espacials
per una selva verge.

Els pètals i les flors de les coses
ens expliquen el dia i la nit;
la llum, l’exterior;
la foscor, el interior
i la seva intemporalitat intermitja:
el somni
En el somni es troba l’illa del color.



6- COM EL SOL I LA LLUNA

Com el sol i la lluna
sempre ens estem tallant.

Fabriquem la història amb el pensament,
la filmem amb els ulls
i la interpretem segons les nostres necessitats.

Així sucumbim l’un amb l’altre
sense que la reacció en cadena
trobi el seu fi.

Som els pols de l’amor
ens quedem glaçats
amb la nostra oposició.


7- CANTEM EN MIG DEL NO RES

Cantem en mig del no res
camí de la lluna o d’altres espais.
Tot ens dóna el mateix,
hem nascut per a la bellesa del món.

Som una faç de color,
un univers en moviment constant,
en eterna confusió.

Som els amos
de l’eterna confusió,
en ella ens droguem.


8- A GUST

A gust em fumo el fum del no res.

A gust em fumo el fum del no res
enlairant-me per damunt d’un ésser
perdut en mirades imprecises.
En el color verd de la vall blava,
em banyo com en un desert,
mirant el sol que quasi s’apaga.

Les seves flames
impregnen el meu cos de plaer.
Les seves flames
apaguen la meva set d’amor.
Les seves flames
m’encenen les entranyes.
Les seves flames
em cremen la raó.

Sense raó estic
en un bon moment del sense temps,
entre llacs i cascades de llum;
envoltat de silenci,
sentint constant plaer.



9- SOL BLANC

Sol blanc,
llum blava,
un planeta per a un romanç.

Els gossos ploren,
els nens borden,
les flors esclaten inclinades
en focs d’artifici.

Un coet
cap a Mart part,
un petó per a Venus.

En el centre de la Via Làctea,
l’abraçada de l’antimatèria,
un plaer
de forats negres.



10- MISSATGE XIFRAT

Llangardaix telepàtic,
de rancors viu el somni
assegut al centre
d’un remolí que es propaga en la nit.

Gata telepàtica,
un brindis amb la lluna,
un senyal
que no veuran les llums del cel.

Escàndol gris,
emissió sense freqüència
mitjançant un canal
pres per pirates extrasensorials.

Missatge xifrat
que desxifrarà
un món de xifres.


11- XAFARRANXO

He sentit:
"envio armament,
espectadors compreu-me".

He decidit
el sisè xafarranxo.
Xafarranxo.

Misèria,
vi,
èxit,
aristòcrata computat,
trencada Amèrica,
l’home jardineria
serà genuí.

Amenaçats
al seu Servei.



12- ÉSSERS PASSIUS

Éssers passius
sense veus,
híbrids,
processadors
integrats.

Integrats analògics,
integrats digitals.

Déu moria,
vidre líquid,
consciència i presència,
extensió d’un visualitzador,
fascinació d’un tuixó,
perquè el sistema central
és un gran transistor
catòlic.



12+1- GUERRES

Bòsnia, Ruanda,
la mort televisada.

Armènia, Txetxènia,
carnisseria autoritzada.

Algèria, Egipte,
a ningú li surt a compte
matar turistes.

Palestina, Israel,
els gossos i els gats
han d’aprendre
a viure en comunitat.

La resurrecció
és una insurrecció.



14- JOCS DE NENS

Cotxes topant amb autobusos a vertiginosa velocitat.
Taxis esclafats per camions.
Un "sis-cents" penjat a dalt d’un fanal.
Un "jeep" de l’exèrcit carregat de munició
esclata al mig d’un aparcament gegantí.

Un "rolls royce" estavellat contra la font de colors
del Palau de Congressos i Exposicions.
"Tanquetes" travessant les parets
amb els seus canons,
envaint els edificis.

Un autobús de dos pisos xoca amb un cotxe de bombers.
A un cotxe de la policia li cau a sobre un camió cisterna.
Descapotables aixafats per les piconadores
com si fossin escarabats de cuina.
Una pila de vells "peugeots" cremen en pira funerària.
Camionetes desarborades camí dels abismes.
Jocs i joguines de nens.



Marcel·lí Miret
marcelinosi@yahoo.es


http://webs.xadica.cat/quixotcatala/