Cercador
Antipoema
Un relat de: Cirerot- Compartir:
observo el món tal com era
i tot torna a tenir sentit.
ara només importa el campanar,
el lladruc d'un gos que borda,
el carrer fet de llambordes,
la foscor que la llum trenca,
les parets de pedra vella
i la silueta furtiva dels gats
en aquesta hora fresca.
la nit em sembla serena
i no hi ha res que em faci pensar
en la vana maldat dels homes,
mentides absurdes i disputes
que em torbaran demà
quan m'acosti a les persones.
Comentaris
-
L’excés[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-08-2024 | Valoració: 10
Un breu poema, ideal per a llegir a poc a poc i recordar un altre món. L’excés de tot plegat ens l’està destruint. Sembla mentida que no ens n’adonem i encara vulguem destruir-lo més. Enhorabona! Una forta abraçada.
Aleix -
Imatge[Ofensiu]miguel.fabra | 30-08-2024
Poema amb bones imatges poètiques, de totes m'agrada molt el vers "la foscor que la llum trenca", perquè normalment sempre s'indica el contrari, que és la llum qui trenca la foscor.
-
Una mirada interior...[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-08-2024 | Valoració: 10
que suavitza la crua realitat del dia a dia. La senzillesa de les petites coses, per uns instants, passen per damunt de tot.
Un antipoema molt ben elaborat.
Salutacions Cicerot.
Rosa.
