Totes les llums del dia

la tènue llum de l'alba va esborrant constel.lacions, llum gris que roba els angles i roman tranquil.la.

després, la llum clara de quan ja ha sortit el sol.

la intensa llum del migdia abasta imperis fins ben entrada la tarda i llavors es torna fúria, esberla cels amb sang i foc i transforma la realitat en paisatge oníric.

llum que marxa lentament més enllà de les muntanyes i ens abandona amb suavitat a les tenebres de la nit, a la llum de les estrelles o la llum directa de la lluna.

jo no deixo d'estimar-te
i els teus ulls cansats
encara reflecteixen totes les llums del dia.