Aniversari amb olor d'eucaliptus

Un relat de: ismael

Encara ara recordo aquelles festes d'aniversari que celebràvem a casa de l'oncle Josep, a les afores de la ciutat, on vèiem els focs durant l'estiu, en la seva casa del terreny que havia tingut el besavi i on havien jugat de petits la mare i els oncles. Allà s'hi trobava aquell magnífic eucaliptus que desprenia una flaire natural que t'atreia cap a ell. Recordo quan, amb els meus germans , ens ajuntàvem per a veure si plegats l'envoltàvem. Això era de petits. Ara, jo vigilo com juguen els meus fills.

I, era el moment de les festes, quan més aprofitàvem aquell terreny. L'omplíem de joguines i disfresses. L'oncle s'enfadava perque fèiem servir el tronc de l'arbre com a pal de porteria i ens deia que havíem de mantenir cuidat l'entorn natural. Jo l'entenia perquè trencar aquell arbre era trencar-li una part de la seva vida, sempre dedicada a cuitar el petit però exquisit hort del que disposava i l'utilitzava per no tenir una vida sedentària.

La persona que mai tindria una vida sedentària era la meva mare. Una setmana abans de qualsevol aniversari, fos el meu o el d'algun dels meus germans, ja començava a preparar caixes amb estris i a fer viatges a casa de l'oncle Pep per preparar les festes d'aniversari. I el mateix dia, fent viatges des de la ciutat portant als nostres amics que per qualsevol excusa els seus pares no feien el viatge. Tot perquè poguéssim disfrutar d'aquell terreny. Però hi havia un moment que superava el joc amb l'eucaliptus o qualsevol altre, era l'espectacular moment per a tots del pastís, quan tots plegats seguíem a la meva mare i el pastís fins a la taula il·lusionats.

Avui ho he tornat a recordar aquells fets regirant les capses de fotos, perque amb el mal dia que fa, plovent i amb fred, he volgut recuperar aquelles fotos del passat i buscant la meva capsa amb totes les fotos d'aniversaris he trobat la capsa de la mare, la que ara estic mirant en aquest moment. Sempre esvelta, amb el llarg cabell deixat a les mans de l'aire i amb el seu somriure particular. Però avui no puc continuar mirant aquestes fotos... perquè avui és l'aniversari de la seva mort.

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    Baiasca | 02-01-2005

    Ei Ismael! Primer, gràcies pel teu comentari.
    I segon, m'ha agradat molt el teu relat. Es molt maco. Quan pensem en algu que ja no hi és, acostumem a pensar en tot el que havia fet per nosaltres i les estones amb ells.
    Jo, el teu relat me l'he imaginat en blanc i negre.

    Lady Aliena