Amor de lluna

Un relat de: 14

Contemplo la foscor,
ara que ets quart mimvant...
fugint de la claror
de la revolta,
i anhelant,enèsimament,
que tornis a ser plena;
i m'obsequis amb la llum
per tornar-te a retrobar,
besar-te,
i volar junts...acaramelats.

Comentaris

  • Somriures | 08-04-2006 | Valoració: 9

    No tinc paraules. Ciao (K)

  • i volar junts...[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 17-03-2006 | Valoració: 9

    acaramelats...:)
    és...precios...... té...la mida exacta...no en sobra cap paraula, ni falta cap mot...
    és...senzill...es...l'amor...que tant el compliquem...quan...si el trobes...és tant senzill com alçar el vol...i...intentar no caure quan ja el tens a l'indret més alt del cel...
    encantada de coneixe't!