AMB UNA FALDILLA LLARGA DE COLOR FÚCSIA

Un relat de: Sebastià Climent

Quan va pel carrer tothom se la mira. Uns ho fan descaradament, altres de manera més discreta i alguns de reüll, però la seva presència mai no és ignorada. Ella ho sap això i n’és conscient dels comentaris que suscita, cosa que la incentiva a reinterpretar constantment el seu personatge. Avui, ha passat per davant la nostra taula i nosaltres, com ha fet la resta dels que estaven asseguts a la terrassa, també ens l’hem mirada. I no es tracta pas, com algú podria suposar, d’una noia jove, ben plantada, de llargues cames, amb un cos espectacular i vestida amb una provocativa mini. No, de cap manera!

No sé la seva edat però, per la aparença física, ha de ser vella. Potser no ho és tant com sembla i només és que està molt envellida, atrotinada i decrèpita. El cas és que intenta caminar mantenint el port elegant que intueixo que havia tingut anys enrere, però és evident l’esforç que això li suposa. No és només la seva forma de caminar la que crida l’atenció; és tota ella en el seu conjunt. És la cara marcida, que els adobs i el maquillatge extremat no poden amagar. És el seu cos, tot ell fet una pelleringa. És el pentinat amb metxes irisades que és veuen d’una hora lluny i és la faldilla de color fúcsia, llarga fins els peus, amb talls laterals que deixen al descobert unes cames primes i mòrbides, blanques com la neu i unes sabates vermelles de taló que la fan trontollar. Va enjoiada amb collars, braçalets, polseres i, a cada dit, un anell.

Sempre que l’he vist, així a cop d’ull, he suposat que la roba que portava era senzilla i les joies, quincalla. Però avui, aprofitant que ha passat tan a prop i s’ha deturat una estona mirant l’aparador d’una llibreria, m’hi he fixat bé i m’ha sorprès. La tela és de bon gènere, la faldilla ben entallada i gosaria dir que les joies són autèntiques, fetes amb materials nobles i amb un disseny molt acurat, això si, amb l’estil de moda antiquada. Tot plegat ha fet que el sentiment de llàstima que m’envaïa, s’hagi transformat en curiositat, potser morbosa, per saber les circumstàncies de la seva vida fins el dia d’avui.

Tendeixo a pensar que haurà tingut períodes d’esplendor viscuts amb passió i altres de decadència viscuts amb soferta resignació. No m’imagino aquesta dona portant una vida monòtona, avorrida o passiva, sinó una vida plena d’experiències en les que hi hauran tingut cabuda totes les grandeses, virtuts i plaers i totes les misèries de la condició humana, però sempre viscuts amb intensitat. Però la vida és una màquina registradora que anota cada excés que fem i ho va acumulant fins que, arribat el moment, ho suma i fa el total. I, és clar, llavors ens passa la factura. Segurament que la dona amb la faldilla llarga de color fúcsia ja l’ha rebuda i ara, dia a dia, mica a mica, l’està pagant.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    MUSIcalia | 08-09-2015

    Et felicito has sabut explicar amb unes frases molt ben escrites, la vellesa que, de vegades un mateix no sap reconèixer i posar-se al nivell que toca

  • Dignitat.[Ofensiu]
    Frederic | 12-08-2015

    Portar la vellesa amb dignitat no exempta de coqueteria, no et sembla?
    Relat escrit amb sensibilitat i acurada elecció dels mots.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-08-2015 | Valoració: 10

    M' agrada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com