Amb data de caducitat

Un relat de: crohnic

A la cita hi va acudir tota la plana major del planeta. Els assistents manifestaven una tensió palpable, inexistent en altres trobades. Malgrat que feia vuit anys que organitzaven aquelles reunions clandestines, cap havia tingut tanta transcendència com la present. Durant tot aquest temps s'havien dut a terme profundes investigacions i múltiples viatges espacials, que havien generat un dels esdeveniments més importants de la història, la descoberta de vida en un altre planeta. Malgrat la importància de la troballa, gràcies a la unanimitat de tots els assistents a les assemblees, s'havia decidit ocultar aquella informació a la resta del món ja que allò hagués pogut ocasionar una alarma social amb conseqüències imprevisibles. L'existència d'aquells alienígens havia sigut considerada com a secret d'Estat.
En el transcurs d'aquells anys havien estudiat a consciència a la nova espècie. Fins i tot, en una missió una mica arriscada, havien destinat a un grup d'investigadors al planeta desconegut amb l'objectiu d'infiltrar-se entre els autòctons i obtenir-ne el màxim d'informació.
La finalitat de la reunió d'aquell dia era determinar si els alienígens eren un risc per ells i per tant si, per garantir la seguretat dels seus habitants, convenia destruir-los. Calia prendre una decisió abans no fos massa tard. El testimoni dels infiltrats, que havien cohabitat tres anys en aquell planeta ignot fent-se passar per uns membres més d'aquella espècie, era cabdal. El líder de l'expedició, que encara estava una mica trasbalsat pel fet de tornar d'un planeta situat a tants anys llum del seu, va ser molt clar amb les seves paraules:
"No és necessari malbaratar esforços i recursos en destruir-los perquè és una espècie condemnada a la desaparició. Mentre hem estat allà, hem pogut observar com incomprensiblement es maten entre ells i com a poc a poc van devastant el planeta. No ens hem de preocupar. Els terrícoles són una espècie amb data de caducitat."

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Increïble![Ofensiu]
    nuriagau | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat sorprenent perquè el lector pressuposa un punt de vista del narrador equívocament. Un dels encerts d’aquest microrelat és conèixer els mecanismes del cervell del lector i acompanyar-los, per mal camí, fins al desenllaç.
    Una breu història que no necessita cap paraula més (ni menys).
    Ens seguirem llegint,
    Núria
    PS: He vist aquest relat als darrers comentats i he pensat quera meu. Tinc un relat amb un títol semblant que no té res a veure amb aquest.

  • Queca | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Gràcies altra vegada! Fer poesía és més una teràpia que una altra cosa... és una forma senzilla se desempallegar-me del que m'estorba, del que no em deixa avançar...
    Doncs ja ho saps, si necessites quelcom de mi, ja saps on soc! Una forta abraçada, i et segueixo llegint!

  • No m'extranyaria gens.[Ofensiu]
    sigbar | 22-01-2011 | Valoració: 10

    Encara que ens podrien ben avisar ja que esta clar que nosaltres no som capaços d'adonar-nos-en. Un altre cop bona crítica social.

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-12-2010

    Ens portes per un camí que tu vols fer-nos creure que és el lógic, i ens acabes per ensenyar la veritat en la darrera frase. Un relat rodó i imaginatiu. Felicitats! - Ferran

  • MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats “ARC A LA RÀDIO” 2010)[Ofensiu]

    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de novembre de 2010.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 15-11-2010

    l'efecte mirall antropològic i sociològic que l'uses amb maestria en poques línies.

    Salut i força

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

177463 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!