Amant dels silencis

Un relat de: Àfrika Winslet

Estimo els silencis que viuen en tu
i que em sobrepassen.
(no tot el que pot fer mal
és fet d'un dolor que es clava)

Estimo la manera que tens de dir
el que no dius,
fins i tot quan no dius res
i pujo per les parets
com un gat colèric i esperpèntic.
(els poetes no entenem això
de no saber utilitzar les paraules)

He promès no tornar a enrabiar-me
(no sé si ho aconseguiré)
quan els meus ulls no siguin capaços d'escopir llàgrimes
ni els teus, de veure més enllà del que es veu;
quan la meva boca no sigui capaç de cridar-te
i descobreixi que jo també sóc amant dels silencis
que no haurien de ser...

(la nit és un megàfon,
la lluna està afònica,
el llit té set...)


Comentaris

  • Felicitats guanyadora de castanyes!!!![Ofensiu]
    mjesus | 04-12-2006

    M'agrada el títol. Aquest silenci és abasegador. Melanconiós! però m'agraden el silencis també. Amb molta vida com:

    pujo per les parets
    com un gat colèric i esperpèntic.
    (els poetes no entenem això
    de no saber utilitzar les paraules)
    i amb una bona imatge al final!
    Enhorabona pel poema Laia!
    mjesus

  • Estimo els silencis[Ofensiu]
    gypsy | 21-10-2006 | Valoració: 10

    que permeten que basteixis meravelles fetes de mots i música suau i ritmes inextingibles que perduren més enllà del que és quotidià.

    La poesia ens eleva per un instant i en aquest intant assolim la veritable llibertat, lectors assedegats d'emocions profundes.


    petons Laia!

    gypsy

  • els poetes...[Ofensiu]
    Capdelin | 18-10-2006 | Valoració: 10

    semblen cremadors de paraules, però també saben molt de silencis: haver d'escollir tal paraula o l'altra, deixant a l'ombra una pila en silenci; dir en pocs versos tanta idea i sensació; acabar, acabar el poema quan encara hi ha tanta cosa a dir... Silencis de poeta.
    Has incorporat amb èxit al teu poema, els parèntesis i un final estudiat, impactant. Oe, oe oe oe...!
    Petons i una abraçada silenciosa...
    PD. Gràcies per la invitació a Roses, ha sigut un detall del teu encant de persona. Però em resisteixo, per ara, a no anar a trobades ni a entrar al fòrum: és una cadena infinita que em lligaria massa; voldria repetir i seguir i... estic massa programat per portar aquest ritme: em cremaria! Potser més endavant...

  • Sempre m'agraden[Ofensiu]
    daniroura | 17-10-2006 | Valoració: 10

    tot i que no sempre els valoro o comento, els teus poemes, més encara si són d'amans assedegats o de passions roges, com per exemple el de sexe i natura, que em va entusiasmar i vaig llegir diferents vegades.
    Laia, guapíssima, quina alegria avui haver rebut un teu missatge. Adivines el secret. Es tracta d'un crit trist d'un escriptor (jo) que voldria amb tot el cor ser llegit. HJ és Henri James, i en el text hi ha dues obres seves com a pistes: la copa daurada i la figura de l'alfombre. En aquest darrer relat curt, Henri James ens parla d'un gran secret que no és descobert, penso que és el mateix, voler ésser llegit. Per això dic que em consola Paul Celan (et recomano molt "fuga de la mort"), ja que no fou reconegut com a poeta, i és un dels grans, fins a una avançada edat, o bé em sorprèn la força dels relats d'Unamuno, que té tants lectors, que fins i tot un dels seus personatges el podria matar. I és així, sense les seves obres o els seus personatges, avui, ningú recordaria Unamuno. Una abraçada forta.

  • No hi estic d'acord.[Ofensiu]
    El follet de la son | 10-10-2006

    Dius que hauria de dir "I em pujo per les parets", però molt em sembla que és més correcte "i pujo per les parets".
    Per la resta, el poema és magnífic. No aprofundeixo més en el comentari, perquè mai sé com posar-m'hi

  • No cal que et digui...[Ofensiu]
    angie | 10-10-2006

    perquè ja ens coneixem una mica, que el que més m'agrada és el final : imatges i sensacions arreplegades, genial!
    Els silencis són paraules tan concentrades i tan carregades de significat que es paralitzen per mostrar-nos la seva figura... Toma frase!jejeje

    Els teus poemes sempre m'evoquen nous versos, ja veus...

    una abraçada i felicitats per la inspiració!

    angie

  • Admiració[Ofensiu]
    Toni Martorell | 09-10-2006 | Valoració: 10

    No era un gran aficionat a la poessia (em dedico a relats intrascendents) fins que he decobert dos o tres perles per aqui (una d'elles tú).

    El cas és que els vostres poemes conviden a la reflexió i a la introspecció. Si l'altre dia reflexionava sobre la memoria i els records arran d'un altre poema teu ara li toca el torn a la comunicació. Qui diu que no hi ha comunicació en silenci?

    Segueix escrivint i no paris de sorpredre'm
    amb cada nou poema . Prometo seguir parant atenció i reflexionant.

    Un peto

  • Relat nou![Ofensiu]
    Perestroika | 07-10-2006

    mira que a mi m'agradava el número anterior eh..:P

    Però sincerament, ha pagat la pena.

    Un poema que deixa sense paraules, avui no calen..

  • Nota de l'autora:[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 07-10-2006

    Hola!
    Hi ha un petit error... hauria de dir: "i em pujo per les parets".

    Gràcies pels vostres comentaris!!
    Petons!

  • Arbequina | 07-10-2006 | Valoració: 10

    Mira, el teu poema em ve d'allò més bé de cara al comentari, perquè m'ha deixat sense paraules. En acabat de llegir-me'l he deixat anar un "buf" entre sospirs. La veritat, la teva poesia no sols m'encanta, crec que ets molt bona poetessa, molt. Aquest poema, per exemple, és ple de talent... és tan rodó... en fi, què t'haig de dir.
    Felicitats per aquest poema (i, de fet, pels altres que t'he anat llegint).

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.