Algú va veure l'accident?

Necessito algun testimoni que hagi vist l'accident que va ocórrer a la cruïlla Avinguda de Roma / Carrer Urgell ahir dijous, 21 d'octubre, a les 7:30, entre un Panda vermell B 6540 BH i una furgoneta blanca amb unes lletres grosses als costats que deien "Invisibilitats, Artefactes i Pocions". No vaig poder veure la matrícula. Si us plau, és imprescindible que trobi algú que hagi vist l'accident i pugui donar fe del que va passar. En aquests moments ni jo mateix m'ho creuria si no fos perquè ara no em veig. Els ho juro: no em veig a mi mateix. I els altres em sembla que tampoc em poden veure! No sé si vostès em podrien veure; encara no m'atreveixo a sortir de casa.

No es poden imaginar la desesperació que representa no veure's. Ara mateix observo com es van enfonsant les tecles de l'ordinador sense que res les premi. El ratolí es mou com per art de màgia. Aquesta tarda caminant, veia com s'anava aplanant la gespa al meu pas, però no veia el meu cos. He anat a pixar i el rajolinet brotava del no res,... del no res! Estic desesperat i fora de mi, a un pas del desequilibri. Jo vull torna'm a veure al mirall. Les meves potetes de gall, els meus cabells mig blanquets, el meu nasset primorós amb el seu granet al costat que em va sortir el dimecres,.... si us plau! Tot sencer!! Em vull tornar a veure tot sencer!!

Segur que no es creuran els fets increïbles que em van passar:

La veritat és que em vaig parar una mica bruscament al pas zebra de la cruïlla per deixar passar dues nenes universitàries vestides d'estiu (ara, a la tardor), quan un altre vehicle em van donar una forta topada pel darrera. Ja hi som! vaig pensar. Ja arribaré tard a la feina! Després de fregar-me el coll (em vaig donar un bon cop al respatller) vaig mirar pel retrovisor i vaig veure la furgoneta. No hi havia conductor; vaig pensar que ja hauria baixat.

Vaig sortir com vaig poder del cotxe i em vaig quedar astorat quan vaig veure que s'obrien les dues portes de la furgoneta,... i no hi havia ningú! De sobte, es va obrir la porta del darrera i en van sortir dues galledes. Surant per l'aire, com si fossin dos globus, anaven avançant cap al meu Panda, una per cada costat. Els hi puc assegurar. Vaig sentir una veu improcedent (vull dir que no sabria explicar d'on provenia, els ho juro) que va cridar: "Guarda'n una mica!" I les galledes es van inclinar. El Panda va començar a desaparèixer per dalt com si un líquid sobrenatural l'anés cobrint amb el reus rajolins. Fins que no en va quedar res, ni els tapa-cubs. El Panda, el meu cotxe, no hi era! Qui ho va parir!
Però el més fort va ser quan les galledes es van dirigir cap a mi. Estava palplantat al costat de la vorera, incapaç de mourem ni un mil·límetre del congestionat que em vaig quedar. Les galledes es van tornar a inclinar, i aquest cop a sobre meu. Servidor desaparegué del tot. Per Deu que si. Crec que vaig arribar a escoltar una espècie de conversa que sortia del no res mentre la furgoneta tancava les portes i partia amb celeritat.
- Recollons, Pepe, a veure si conduïm millor, carallot,... ja arribarem tarda a la festa,...
- Joder, Yusé, tanto hablar, tanto hablar y la semana pasada que te la pegaste con aquel autobús, qué?

Del que vaig deduir que hi ha d'haver algú més que pateixi les conseqüències d'aquests desaprensius, d'aquesta mena d'inseguretat ciutadana que jo estic patint a les meves carns invisibles.

Si us plau,.... algú de vostès va veure l'accident?