Alarma

Un relat de: Josoc

ALARMA

Estàvem de viatge turístic pel Canadà. Concretament, aquell dia, érem a Ottawa. Sortíem a les 7 del matí de l'hotel del mateix nom, on la meva companya Agnès i jo havíem ocupat una habitació del 21è pis. Vam pujar a l'autocar en què viatjàvem tot el grup. Com cada dia, en iniciar la jornada, el guia va preguntar:
- Què tal, han descansat bé, aquesta nit?
A la qual cosa jo vaig contestar amb un contundent no.
-I doncs, que ha passat?- va preguntar ell.
-Ui, és llarg d'explicar!- vaig respondre .
Llavors em va acostar el micròfon, mentre tothom corejava:
-Que ho expliqui, que ho expliqui!-
Així que vaig començar el meu relat.

........................

Estàvem dormint, tranquil·lament, l'Agnès i jo, quan de sobte em desperta un so agut, com d'una alarma. M'incorporo, l'Agnès no es mou, com pot ser que no ho senti? No sé què passa, no sé què fer, opto per despertar-la.
-Potser es cala foc- diu ella llavors, espantada.
Amb aquestes sentim que truquen a la porta de l'habitació.
-Ara ens deuen venir a buscar- diu l'Agnès.
Jo salto del llit i entreobro la porta. És el veí del costat, tot escabellat i en pijama. Deu haver sentit el soroll. Amb gran sorpresa meva, pregunta:
-Are we smoking?(Estan fumant?)
-No,we don´t (No) - contesto automàticament- we are sleeping! (estem dormint!)
Llavors es posa a parlar (en anglès, és clar) d'una tirada. Jo provo de tallar-lo:
-I don´t understand (No l'entenc).
Però ell segueix i al final entenc que diu que haig de fer alguna cosa per parar l'alarma.
-Jo?-m'estranyo- vol dir que és cosa nostra? I què vol que faci?
-Podria trucar a consergeria (to door-keeper) - entenc. I se´n va.
Jo ja estic atabalada. Aviat ho ha dit! Es deu pensar que em resulta fàcil, a mi, parlar en anglès! Com m'ho faré per explicar el que passa? Em poso les ulleres que estaven a sobre la tauleta de nit i vaig cap al telèfon. Intento llegir les instruccions per marcar a consergeria, però no m'hi veig bé, tot està borrós. Li dic a l'Agnès:
-Em sembla que ja comença a haver-hi fum a l'habitació! M'està agafant por!
Ella intenta dir-me alguna cosa:
-Escolta...
Però jo la tallo:
-Calla, calla, no em diguis res que intento pensar què i com he de parlar.
Ella insisteix:
-Però és que...
I jo ni cas. Amb penes i treballs, aconsegueixo comunicar, m'explico com puc i em sembla entendre que pujarà algú. Després vaig a treure el cap al passadís per veure si hi ha moviment, però no, tot està en calma, ( són les quatre de la matinada!) Li dic a l'Agnès que no sembla pas que hi hagi perill d'incendi.
-Esperem-ho -diu ella que ja s'està vestint -perquè si s'hagués d'evacuar l'hotel, tan amunt com estem nosaltres... Però que és el que passa, doncs? Per què sona aquesta alarma o el que sigui?
I ja tornen a trucar, entra un home, s'enfila a una cadira, desendolla un petit aparell del sostre, obre una mica la finestra i torna a marxar sense dir ni piu. Tan segur deu estar de què no l'entendríem. Però el cas és que el xiulet angoixant ha parat.
-Així que això era tot?quin descans!- diu l'Agnès.
-Però encara hi ha fum -comento jo- continuo veient-ho tot borrós.
-Si em deixessis parlar... -diu ella.
-Ara digues el que vulguis, però que no ho entens que abans estava molt neguitosa?
-Sí, sí, però... -i comença a riure.
-Què et passa ara? Que és una reacció nerviosa o què?
-No, no, ja veuràs quan sàpigues que et volia dir- tot rient encara.
-Què? Digues!
-Doncs que t'has posat les meves ulleres i no les teves i deu ser per això que ho veus tot borrós, perquè de fum no n'hi ha pas.
Jo me les canvio i comprovo que té raó. I llavors començo a riure jo també. Decidim dormir, però de tant en tant, ara l'una, ara l'altra, tornem a riure. I així una bona estona.
...............................

Bé, fins aquí el relat emès pel micròfon de l'autocar. En acabar reia tothom. M'aplaudien i em felicitaven per ser bona showwomen, al mateix temps que planyien a l'Agnès per haver-me hagut d'aguantar sense engegar-me.
Però el millor va venir després, en baixar a la primera parada, que era per visitar el Parlament (per cert que el trajecte se´ns va fer curt, d'entretinguts que estàvem tots). Una senyora se'm va acostar i em va dir:
-Has fet molt bé, d'explicar-ho tot en públic.
-Què vol dir?- em vaig sorprendre jo.
-Doncs que jo sóc la veïna de l'altra banda de la vostra habitació. I vaig veure com entrava un home en pijama i després vaig sentir que us tornaven a trucar i per la veu vaig saber que era un altre home i més tard, i durant molta estona, vaig escoltar rialles i més rialles. I no vulguis saber el que em vaig imaginar que fèieu tots quatre!



Comentaris

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 28-04-2010

    i el final, amb les sospites de la veïna mal pensada, i que em perdoni, però potser tenia una mica de gelosia la pobre.

    feia dies que no et llegia, la teva prosa és fresca i revitalitzant, segueix fent viatges i ens els expliques, valen la pena, de ben segur que deus tenir més anècdotes.

    Una abraçada


    Ferran

  • Aventura en ple viatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-04-2010

    Em sembla un bon relat d'aventures ( i desventures ), que tant podria estar inclòs en la categoria biogràfica ( que és la que tu has triat ), com en la de Viatges, com en la d'Humor o fins i tot en la de Social.

    Una coseta: saps que tinc un relat titulat igual que aquest? Si el vols llegir, clica damunt les lletres en color i ho trobaràs: ALARMA! Ja em diràs què t'ha semblat...

    Et continuaré llegint, no ho dubtis.

    T'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Quin tip de riure![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 21-04-2010 | Valoració: 10

    Tot i que m'havies dit que aviat publicaries aquest relat, per allò de que jo visc al Canadà, cap dia no el veia anunciat a RC. Avui he clicat el teu nom i l'he vist.
    M'ha agradat molt. És divertidíssim. Fins i tot això de la petita alarma que és un aparell al sostre i està sonant encara que no hi hagi foc. Aquí al Canadà tenim aquestes petites alarmes a tot arreu -és obligació tenir-les- i quan es gasta la pila fan xiulets. La primera vegada que em va passar, aquí al meu pis, tampoc sabia què passava; era de dia i jo treballava a l'ordinador quan tot d'una, un xiulet, i passats uns moments un altre i vinga xiulets. No me'n recordava que havien posat aquella alarma feia mesos ni sabia que xiulava quan s'acabava la pila. No entenia res, qui redimoni xiulava al meu pis? Bé, a la fi ho vaig descobrir i vaig trucar a baix. Talment com tu expliques es va presentar un home, s'enfila en una cadira, canvià la pila i se n'anà sense dir res.
    M'ho he passat d'allò més bé llegint el teu relat. Expressa molt bon sentit de l'humor i el final és súper còmic.
    Una abraçada des de Toronto (no Ottawa) i sense alarmes,
    Shaudin

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114814 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.