Al voltant de la Negativitat

Un relat de: Joan G. Pons

Alternatives discutibles..... opinions negatives

La majoria dels esdeveniments, comentaris, notícies. ...sobre fets humans es comenten en negatiu.
Costa descobrir una dimensió positiva. Segur que hi han actituds positives. Per exemple un incendi, que poques vegades es comenta actuacions humanes dels bombers.

Caldria tractar-valorar de forma semblant el negatiu i el positiu.
Costa més apreciarcla dimensió positiva... els mitjants de comunicació no ajuden a destacar el positiu del nostre entorn... tendència a infornar sobre el negatiu.

Una invitació a gaudir dels fets positius que incodeixen en el viure quotidià.

Exemples positius...

• Porto la maleta plena de bons records.
• Sóc conscient del meus límits i intento la superació..


Encaixo les sorpreses de forma positiva i les gaudeixo.Amb connecten en la meva realitat ?

- A vegades em costa ser dolç en el tracte i em costa “ensofrar” a les persones que estimo o admiro (refઠJosep Mª Espinás)

------------------------------------

Comentaris

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    unicorn_gris | 24-05-2017 | Valoració: 9

    Sí, realment moltes, potser massa, vegades mirem les coses en negatiu, o sigui, en molt criticable. És trist.

    Potser té raó la "filòsofa" Chenoa que cal ser optimista i riure't fins de lo pitjor. És una filosofia. Hi ha moltes filosofies...

    Ens veurem per relats, Joan, això preveig. Una abraçada bon senyor.

  • Incendi[Ofensiu]
    llacuna | 20-05-2017

    Si, podrien dir, afortunadament l'inquilí va perdre tots els seus records, i així es va alleugerir del pes d'aquella vida que portava. Uns anys després el vam tornar a contactar. Vivia sense gaires posessions, era una persona nova i valorava molt la vida. Aquell desagradable incident del foc, que semblava que desfaria la seva vida, l'ha tornat un home nou.

  • Joan G. Pons | 17-05-2017

    Molt bon comentari. D.Acord.

  • Al voltant[Ofensiu]
    Soleilsi | 17-05-2017 | Valoració: 9

    ... ja de per sí la paraula negativitat tira enrera...Doncs sí, ens cal la mirada clara que va aprenent, com qui apren a caminar, a quedar-se amb tot allò de positiu que ens va regalant la vida... malgrat, primer, vagi embolicat de negativitat.