AL TOLL, A DOLL

Un relat de: rnbonet
.

Sóc 'tonta'; ho diuen sovint xiuxiuejant amb la boca menuda les meues veïnes. I creuen que no me n'assabente. De debò, una mica ingènua sí que ho sóc. Il·lusionada, també; m'ho reconec. I persistent. I fadrina..., exacte! Els prínceps blaus passaren pel meu costat sense ni tan sols demanar-me l'hora. Quant que he plorat per aquestos fets! O millor seria dir 'no fets'?
L'àvia, quan em queixe del meu estat, 'm'aconsella sovint que no em preocupe gaire: “Això deu ser que el Nostre Senyor s'ha fet vell i comença a oblidar... Em sembla que modernament diuen “patir d'Alzheimer. Segur que és això el que i passa... Perquè una xicota com tu, joiosa, ben pareguda, intel·ligent, cridanera, amb corbes... De ben segur, no se'n recorda, el Creador, de les seues criatures més estimades!”

Sí, sí. Jo sé, però, que m'ho diu per animar-me. Totes les altres que la meua quinta ja tenen fills grans; algunes, fins i tot netetes i netets. Quina enveja! Per què no un noviet que m'apanye, per si qualla la cosa i anem a l'altar? Que sia almenys durador, demane. No em resigne, no! Però, així m'he quedat. Per vestir sants, i resant-li a sant Antoni, patró de les fadrines amb gana de marit.

El que potser ignoren la iaia, el bon Jesús, sant Antoni i fins i tot el Creador -potser només a estones-, és que, a boqueta nit, davant l'espill de l'aigua del bassal, m'arregle, em pinte, i com sempre, només amb la roba de la pell, m'hi pose sota la lluna, raucant excitada. Llavors acudeix tot un doll de mascles de tota espècie. Entre ells espere encara -ansie, per ser més precisa- els llavis de l'humà que em transformen en donzella principesca.

Comentaris

  • De tonta[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-03-2013

    res de res i de ingènua menys encara. Jo diria que il·lussa en grau superlatiu.
    Bon relat.
    Una abraçada, Ramon.

  • I mira que jo...[Ofensiu]

    I mira que jo l’havia començat a llegir pensat trobar-hi un escrit seriós de dalt a baix i, vés per on em trobo ben ensarronat. I això, que entre el toll i els prínceps blaus... ja m’ho havia d’haver pensat però, un és innocent, un és un xic babau...
    —Joan—

  • Alegria nocturna[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-01-2013 | Valoració: 10

    Aquest relat és una meravellosa meravella! El to humorístic que es respira i la qualitat literària de les teves paraules m'han arribat molt endins. Crec que li posaria més d'un deu, però no pot ser. Frases concretes, belles, precises, el tempus necessari i la càmera de fotos en un retrat precís de sinceritat. que m'ha agradat molt, vaja! Una abraçada.

    Aleix

  • Em sembla que m'he equivocat de mes[Ofensiu]
    rnbonet | 10-01-2013

    O de tema.
    Ara, ..gluuubss! m'ho trague. Que vaja, però, per endavant.
    Aviat, el que toca i correspon: PERESA. (Allò que no he tingut).
    Salut i rebolica!

  • M'encanta..[Ofensiu]
    Annalls | 10-01-2013

    ...aquest llenguatge tarraconi o lleideta? Perdona que no ho sàpiga!!
    Mira-la ella com s'espavila !!! El que passa es que li falta informació d'on trobar el "príncep"...
    Anna

  • En la teva línia més profitosa[Ofensiu]
    T. Cargol | 10-01-2013

    Felicitats! Renoi quina dosi de cruel realisme!, però amb ironia i sentit de l'humor perquè si nó les coses són infumables. També volia dir-te l'equivalent català de: "ocurrente". Em diu; ocurrent però jo no m'ho acabo de creure que es digui així.

  • En la teva línia més profitosa[Ofensiu]
    T. Cargol | 10-01-2013

    Felicitats! Renoi quina dosi de cruel realisme!, però amb ironia i sentit de l'humor perquè si nó les coses són infumables. També volia dir-te l'equivalent català de: "ocurrente". Em diu; ocurrent però jo no m'ho acabo de creure que es digui així.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!