Al pare

Un relat de: angie

El record del que hem estimat profundament
sempre el guardarem com a fortuna,
doncs, la mort no s'endurà de la ment
el caliu i l'amor que creix i perdura.

Encara que el dolor el cor ens abat
i la pena les llàgrimes ens gela,
l'esperança de trobar-nos altre cop en algun lloc,
ens ajudarà a desfer aquesta glacera.

Ara descansa, en un mar de calma,
sense rancúnies, sense malsons,
que aquí et durem sempre en l'ànima
i de segur, n'haurem après molt.

Farem pinya, com hem fet sempre,
ens respectarem com ens vàreu ensenyar
tant tu, pare, com la mare, que ara
de nou tindràs al teu costat.

Només ens conforta saber que la pau
la compartiràs ara,
amb la persona que més t'has estimat
i que anirà per sempre agafada
del teu braç enamorat.

"Us tindrem sempre presents
doncs sempre ens fareu falta"

Comentaris

  • acabo de perdre[Ofensiu]
    jaumesb | 03-03-2006 | Valoració: 10

    els pares

  • Llibre | 08-01-2006

    M'has fet recordar... bé... ja ho deus suposar.

    Poca cosa a dir. Aquests moments que descrius en aquest poema, formen part de les vivències que mai no s'esborren. Ni de la ment ni del cor.

    I tens tota la raó del món:

    "Us tindrem sempre presents
    doncs sempre ens fareu falta"


    Petons,

    LLIBRE

  • Has pensat[Ofensiu]
    Henry | 05-12-2005

    en el somriure seu, al llegir-te això des d'allí dalt?

    Crec que en aquest món no hi ha res més fort que l'amor dels pares vers els seus fills, i és un bon exercici dia a dia, veure tot el que han fet ells per nosaltres, aprendre de la experiència i tot el que hem viscut, per ser capaços de transmetre tot això als nostres.

    És bonic saber que després de tot, perdura el bo i millor de cadascú, i hi ha no hi ha rancúnies ni malsons...

    Preciós

    Una abraçada angie!
    H.

  • L'esperança[Ofensiu]
    kukisu | 17-11-2005 | Valoració: 10

    de trobar-nos altre cop en algun lloc...
    És preciós pels sentiments que manifesta i per la manera com ho dius. Tots ho hem sentit i és un consol pensar-hi, com a mínim viuen en nosaltres a cada instant.

  • " Us tindrem sempre presents "[Ofensiu]
    kispar fidu | 15-11-2005

    ... doncs sempre ens fareu falta. "

    Perquè l'amor d'uns pares sempre perdura. Un escrit molt tendre dedicat a una d'aquelles persones que ens fan créixer al seu costat i que ens ensenyen a fer-nos grans.

    Un bonic relat (per un moment no tan preciós...). De ben segur que segueix estant al teu costat. Segur que el sents a prop.

    Que vagi molt bé!
    Gemm@

  • Molt de sentiment[Ofensiu]
    foster | 09-11-2005

    tancat dins d'un sol poema. Et felicito per aquests versos però, sobretot, per no haver caigut en la temptació d'abocar el sentiment que els ha motivat de forma impulsiva, directa, a glops de plor.
    No, tu has estructurat el dolor i l'has conformat de manera tal que tots, i especialment els que hem perdut pares i/o pares, ens el fem nostre (amb el teu permís) i deixem caure algunes llàgrimes en silenci i en la intimitat.

    Felicitats novament, angie (i gràcies pel coment)
    Només una coseta, i sento dir-t'ho perquè per a tu és un relat molt privat: la qüestió és els darrers dos versos. Sense ells el relat es prou rodó, molt més rodó, i esdevé un cant a la mort i a la vida, un cant universal, menys personal.
    Fins i tot es trenca un rima que amb el darrer mot es tancava perfecta.
    foster

  • bufff...[Ofensiu]
    laia | 02-11-2005

    com dol la mort del pare, oi?
    l'únic consol és la calma... la pau... la serenitat... de saber que ell estarà tranquil.
    és difícil escriure tota una vida en un poema, i més una vida que ja ha desaparegut,i que et resignes a creure que no tornarà...
    has descrit molt bé aquesta calma que desitges al teu pare, jo també li desitjo calma al meu, i uns núvols plens de poesia... pq no s'avorreixi per les nits quan no tingui son

  • quan una persona estimada mor...[Ofensiu]
    Capdelin | 26-10-2005 | Valoració: 10

    jo m'imagino que juga a amagar-se una estona, que descansa durant un temps, que s'adorm en el puny de déu, que l'estimació segueix igual, és com si hagués anat a treballar un temps en un lloc llunyà, es canvien els decorats, l'escenografia... però aquesta persona estimada segueix vivint si... no l'oblido en el meu cor...
    una abraçada... especial!

  • Poema d'elevats sentiments[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 12-10-2005 | Valoració: 9

    Es obvi que heu escrit un poema de sentiments filials molt elevats.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

263279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com