AL FATASMA DE LA MEMÒRIA

Sento un pes, una ombra que s'allarga sobre el meu cor, la constant preocupació, el temor que el futur, incert i esquiu, em roba els moments presents. Viure en alerta, anticipant els mals que podrien vindre, és com habitar en una casa de vidre, on cada soroll es magnifica i cada ombra es converteix en amenaça.

Però, què passa amb el meu present? Amb els raigs de sol que filtren per la finestra, amb l'aroma del cafè al matí, amb les rialles compartides amb la meva família? Deixo que la por em robi la bellesa d'aquests instants, els moments que realment importen.

Sé que hi ha un fantasma, el fantasma de la memòria, que envaeix la meva família, un temor que potser, algun dia, la seva ment s'esvaira, que els seus records es difuminaran. Però, què guanyo vivint en la por? Només em privo de la joia del present, dels records que encara puc crear.

En lloc de patir pel futur, trio viure el meu present. Trio atresorar cada moment amb la meva família, cada conversa, cada abraçada, cada mirada. Deixo que aquests records siguin el meu refugi, el meu antídot contra la por.

Recordo les rialles compartides, els consells savis, les abraçades càlides. Recordo les seves històries, les seves anècdotes, les seves cançons. Deixo que aquests records omplin el meu cor, que siguin la llum que il·lumini els meus dies.

No deixo que la por em paralitzi. No deixo que em robi la bellesa del present. Visc, estimo, recordo. Perquè, al final, són els moments compartits els que donen sentit a la meva vida.

Recorda, aquest és el teu camí. Permet-te sentir les emocions, però no deixes que et defineixin. Cada dia és una nova oportunitat per a crear records i viure plenament.