Ajaguts

No és que vagin bruts, que en van, com molts altres, que tampoc van prou nets, però potser vagin més moderns.
No és que gastin roba antiga o barata o d'esport a des-temps o amb roba de segona ma - quina diferència hi ha entre la roba usada i la de segona ma? -.
No és que hagin begut, quants ho fan a tothora? O prenguin begudes alcohòliques barates com la cervesa o el vi de poca qualitat - que seria aleshores del calimotxo juvenil?-.
No és que siguin a l'exterior en un banc, els joves també s'hi posen tot sovint.
Ni que siguin els mateixos gairebé sempre, qui no s'ajunta principalment amb els seus amics?
No és que siguin ja un pel grans per seure en un banc perquè els iaios també s'hi posen a prendre el sol amb la mangala entre les mans.
És difícil resumir-ho! Com diuen els matemàtics, comparteixen una combinació linial de tots aquests i d'altres trets i el vector acaba sent de components zero en totes les dimensions.
No és que no tinguin prou esperança: als depressius no els en sobra i no són pocs.
No és que no tinguin diners, com si en regalessin!
No és que la gent els detecti i miri malament, que la policia en desconfiï, que es facin algun porret, que no vagin al cine, ni llegeixin - tanmateix, quants llibres es venen al cap de l'any? -
No és tot això sol.
No és que no tinguin fills, que ningú els preocupi; no és una mirada nua d'esperança ni futur: tenen potser futur els joves i be viuen?
No és que facin olor de suats ni que beguin havent begut, asseguts al banc esperant que una lenta borratxera se'ls endugui a poc a poc...és que s'han condemnat a ells mateixos al fracàs.
No és només el fracàs, molts també fracassen, però és desprès de revoltar-se.
No és que ningú els doni una ma - ningú no els hi dona -; no és que estiguin en un mal moment - qui hi són -; és que els han robat la confiança per ser.
El que passa és que els han convençut - amb la seva necessària col·laboració - que el seu destí és romandre asseguts, ajaguts i sotmesos.