AH !... LES DONES...

Caminant per La Ràpita rere dues dones ja entrades d’anys i carns, no sé per quina raó em cridaren l’atenció...

Les vaig observar amb certa libidinositat pensant coses agradablement obscenes...

Vistes del rere estant, a unes quatre passes, no sé perquè ni com, vaig tenir com un desmai agradablement marejador...

Aquelles dues dones de bon veure, començaren a modificar-se poc a poc, com si fossin fetes de mel; aquells cossos... valguem Déu!... s’anaven mutant gelatinosament...

No sé quan va durar allò, que de cop, deixaren de ser aquells cossos feminoides madurs. En uns instants es transformaren amb dues noies com síndries tendres, lluint uns elements meravellosos i provocatius d’uns vint anys o menys...

Però collons!... El procés no s’aturà aquí, no, no!... M’heu de creure!...

En qüestió d’uns segons eren dues ‘lolitas’ adolescents de tretze o catorze anys... amb faldilles curtíssimes de quadres escocesos, sabates negres xarolades i mitjons blancs com la brusa camisera; amb el pullover damunt les espatlles l’una i l’altra nuat a la seva cintura...

Amb aquell caminar segur però nerviós, ple de coqueteria entraren excitades i transpirades al Col·legi de les Teresianes...

Estupefacte per aquella metamorfosi regressiva, vaig aturar-me un moment per encendre’m una cigarreta, tot pensant que aquest món està ple de misteris...

Vaig seguir caminant.

2022 enllà.