Afanya't, Ramon.

Un relat de: josepsalatermens
En Ramon, ja porta gairebé una setmana enllitat a l’hospital, és un malalt terminal.
D’ençà uns tres dies que està inconscient, en coma. Malgrat el seu estat, pel que m’han ensenyat, els malats en fase agònica són força més sensibles a l’oïda i al tacte, possiblement aquests sentits els tenen més aguditzats, ens poden escoltar i sentir més bé que abans.
Aquest home li administro periòdicament la seva dosi de morfina, d’aquesta manera la neoplàsia de fetge, el càncer, no li pot causar dolor, o això és el que pretenc. De tant en tant entro a la seva habitació per observar-lo. Mi fixo i en el cas que detectés un moviment de celles o qualsevol altre gest de la cara que em donés a entendre que està patint, aleshores li administraré més dosi de morfina. Haig d’evitar que la seva malaltia li faci mal.
Amb les substàncies que li fico dins del seu cos en principi no hauria de tenir cap sensació física, no hauria de sofrir.
Ara bé, també és veritat que no puc influir en el que està pensant, com s’ho pren? Ho té ben assumit? O bé està desesperat i s’ho pren malament? Això també significa sofrir.
En el seu estat inconscient, és del tot impossible interpretar els seus pensaments, però la seva família m’ha explicat un succés molt clarificador.
La seva família, veient que ja s’acosta l’esdeveniment, han volgut ser previsors i han fet venir un mossèn, per a què faci el ritual de l’extremunció a en Ramon, no fos cas que se’ls hi fes tard.
Ramon ja fa un dia que té la ranera de la mort. És el so que li produeixen les mucositats al conducte respiratori, sembla com si estigués fent gàrgares constantment.
Doncs bé, mentre el capellà complia fidelment, suposo, amb el sagrament, de sobte en Ramon va obrir els seus ulls, alçar les mans i, espectacularment, expulsà per la boca un enorme moc. Tots els assistents es varen quedar blancs, sense entendre res de res, com podia ser que el bon home hagués reviscolat d’aquesta manera?
De seguida varen cridar a l’infermera que vingués a netejar el llit i al malalt. En Ramon va tornar al seu estat comatós.
Quan m’ho varen explicar em va ser molt fàcil de fer una interpretació del fet.
Com en Ramon ara és força sensible l’oïda, va escoltar molt bé les paraules de l’home religiós i va entendre què significava tot allò, li estaven donant a entendre que ja era imminent la seva mort, que no es tractava d’una malaltia de resultat incert on tot encara és possible, en Ramon no volia acceptar aquest esdevenir. Ell estava encara fermat a la vida i no volia deixar de cap manera aquest món.
Per això va fer aquest brot, estava molt furiós amb tothom i amb tot, va ser un estat de rabior.
Ara ja podia saber jo que era el que estava pensant en Ramon.
La morfina li pot alleugerar el dolor físic, però amb aquesta mena de mal és del tot impotent i, penso, que nosaltres ja no podem fer-hi gran cosa.
Aquest sofriment de la seva ànima només el pot solventar el mateix Ramon.
¿Com s’ho pot fer per tal de gaudir de pau els últims instants de la seva vida?
Qualsevol religió li tindrà a punt una resposta infal•lible.
En Ramon es deu estar observant a si mateix, els seus records, les seves idees, creences, cercant allò que li pugui ser útil en aquest tràngol.
Ara, a corre cuita, a de treballar la seva espiritualitat per obtenir la ten necessària pau que li cal en aquests moments.
Entro a l’habitació, m’apropo a ell i li col•loco la meva mà a la seva espatlla, adéu, Ramon, que tinguis un bon viatge.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

51176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.