Adolescents

Els havíem vist com serps verinoses,
com adolescents cremant els primers
trets de la resistència, espantats
de veure tantes rèpliques perdudes,
i adés tanta confusió amagada.
Amb els noms dels carrers a les butxaques,
modelats amb els vèrtexs anacrònics
de la llengua mall de les nostres mares,
cridàvem sols des del fons de la sang,
davant els furts de les urpes de l'àliga,
les elegies dels nostres ancestres.
Adolescents, rebels de sang coenta,
creguérem en zels ocults i enfosquírem
la vista amb noblesa, a l'arrel del puny,
adolescents començàrem els rius
que brollaven, àlgids, sota la pell.
Avui aquesta aigua ens corre per sempre
al llarg de l'espinada, espiga blanca,
com els boscos que creixen i segurs,
al capdavall, que ningú ens vendrà res,
que ningú voldrà parlar per nosaltres.
Amb el temps aprenguérem a respondre
sols les preguntes, a comptar els segons,
a jugar a daus amb la por i el neguit
fins que aquests sols fóssin brises incòmodes,
aprenguérem a mirar-nos als ulls
fitats sobre el vaixell de la conversa.
Aprenguérem que erem més que un passat
de llegendes, que som un present cert,
palpable, valent però turmentat.
Després d'això, després de compadir-nos,
d'eixir a les clavegueres on navega
l'amor propi i esquerdat de la terra,
començàrem a cercar-nos la llum
i encara hi som i encara ens entenem.
No ens oblideu, ocells incompassius,
caçadors covards, furtius recelosos,
intel·lectuals de paper de fum,
odis del negre i del blanc, urpes d'àliga.