Adéu

fest====ho mirar ,nina que no ets poetessa,el seu poema és de deu,no califiquis a un company amb un 8,això és un doi,quin desastre++++un poeta no té que calificar mai un poema seriament,no som deus, alguns ni persones,si Bukowsky........es tornaria a dormirrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr

no sé qui:
"si te'n vas, apaga el llum que van encendre ara fa 15 anys, quan ens vam conéixer"
La ironia, l'aparent somriure, la invitació a un adéu sense fer soroll, tancant la porta suaument... són formes aparents de gel que cobreixen la pell dolguda de l'ànima. Llençar-se els plats pel cap era d'una altra època en què les vaixelles eren més barates je je...
Una abraçada i... NO adéu, fins ara.
( tanco la porta fluixet... i fujo de puntetes )

Un adéu, odio la paraula......
una història realment habitual però portada amb ales de llepolies per una poetessa com tu, sincerament: ENCANTADOR!
massa màgia en cada vers i en cada mot...

un peto fortisim de sucre cobert de vidre wapisima!!!!

que dir-te. No m'agraden els adéus, però tu el suavitzes amb aquests mots tan bells...
l'adéu sempre em deixa aquest sentiment de pèrdua i enyor, que distrec només escrivint poemes...i el teu és preciós.

Petonets. ESPIRAL

conté en si mateix un gran magnetisme, com mirar l'abisme i dubtar mig instant, el temps de desaparèixer. Segurament, cap adéu va dissociat d'un dolor intrínsec, si és que s'ha estimat veritablement.

El dolor de vegades és necessari per descobrir una nova vida, talment com quan és té un fill, és impensable copsar l'abast que tindrà aquell dolor puntual i necessari, després fet vida i miracle.

Magnífic poema de claredats rotundes.

I una meravella poder llegir-lo.


gypsy

pel poema
és molt aconseguit

Només li falta un poquet més de força i més odi i no tant rencor...

Sense ser dur, es fort!

Sense ser cruel, es clar!

Sense ser meu, ho puc sentir dins!

Molt bo! Un relat excelent!

Sort,
Pell

Bo, Afrika!
Versos durs però valents, amenaçadors fins i tot : marxa però que no sigui en lluna plena, no fos cas que el meu caràcter et mossegués les venes... Brutal!
I la maleta dels records que no passa per la porta de l'amor estret, m'ha fet esgarrifar nena!.
Me l'enduc a favorits, sí senyora... per rellegir-lo quan necessiti plantar cara a quelcom. Té una força i una energia que ben segur s'encomana...

Vagi bé la "uni", guapa!.

angie

Això si que es un adéu contundent, amb la veritat per davant i sense amagatalls on puguin créixer males herbes.
És clar i directe, sense fugides ni falses esperances.
Amb els darrers versos acabes de tancar definitivament una porta i d'obrir moltes finestres...

El conjunt de les paraules està embolcallat d'un vel de duresa, però espurnegen la llum d'un alliberament.

Petons de tots els colors!