ADEU ESTIU

Adeu, estiu de sol i calma,
de dies llargs i nits estrellades,
amb la pell bruna i els somriures fàcils,
marxes lentament, sense presses.

Deixes enrere la calor suau,
el murmuri de les onades,
les tardes mandroses sota el pi
i el temps que es perd sense mesura.

Però arriba, puntual, la rutina,
com una vella amiga que torna,
amb el seu pas ferm i decidit,
porta ordre, ritme, i una mica de calma.

Torna la ciutat, plena de vida,
els carrers que s'omplen de passes,
els horaris que marquen el ritme
i les tasques que ens fan sentir útils.

Benvinguda, rutina, estimada,
amb els teus matins de cafè i presses,
els projectes que ens il·lusionen,
i la pausa que, enmig de tot, ens recorda viure.

Que el teu compàs ens guiï l’ànima,
i ens ensenyi a trobar la bellesa
en cada petit detall del dia,
mentre l'estiu, en la memòria, descansa.