Absurd

Un relat de: instants

Els dibuixos del teu so,
invariabilitats del que som,
somriures oclusos
en el desig terrenal
de ser més.

No ho entenc.

Tot és més senzill.

Qui és l'absurd?

El qui darrere una estelada,
s'amaga per a no ser?
El qui darrere una idea,
deixa de sentir?
El qui es justifica,
recordant mites del passat?
O el qui recorre als arguments
dels altres ?


o el qui, miran-te als ulls, et diu "T'estimo tal com ets" ?

Comentaris

  • silvia_peratallada | 24-11-2005

    pel comentari de'n cesk... se m'ha avançat...

    Crec que no estem tan lluny, que potser si que és una absurditat si us estimo, com a persones, independentment dels ideals...
    Però no crec que sigui absurd lluitar per una Terra, i tot el que implica això...
    Crec que no cal dir massa cosa i més després del comentari del Cesk, però ser, sóc, i sóc gràces a ell i a tu, no gràcies a res més, però si que sóc, per ell, per tu, i per la meva terra...
    una abraçada....
    muakssssss
    un somriure!!!

  • Equinozio | 23-11-2005

    absurd, si de vegades també ho penso que tot el món és absurd.

    Qui és l'absurd?

    El qui darrere una estelada,
    s'amaga per a no ser?
    El qui darrere una idea,
    deixa de sentir?
    El qui es justifica,
    recordant mites del passat?
    O el qui recorre als arguments
    dels altres ?


    o el qui, miran-te als ulls, et diu "T'estimo tal com ets" ?


    M'agrada molt tot això que dius, hi ha vegades que que seria res, i estimaria només, però no puc, costa.

  • Company i amic[Ofensiu]
    instants | 23-11-2005

    Cesk, per a estimar no fan falta excuses ni emblemes ni estandards ni senyeres ni nacions ni moltes veus, només reconèixer que sabem estimar.

    Salut i una abraçada company!

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.