Por

Segueixo esperant trens que ja han passat, persones que un dia van estar i coses que vaig acabar perdent; però que al final van acabar sense ser meves. No sé quin camí prendré per arribar a no sé on, però arribaré, d'això estic cent per cent segur. Crec que sóc la persona més indecisa que existeix, però la més fidel quan als seus somnis es refereix. Vaig per la vida fent i desfent fotografies, destruint i construint records, esclavitzant-me amb les meves paraules i fent-me nusos amb els meus pensaments, equivocant-me en les meves decisions i fent pedaços els meus errors, ferint a persones per les quals estaria disposat a morir i posant les mans al foc per persones que no valen la pena. A la nit les cançons cobren vida i la meva habitació s'omple de persones absents. M'abracen fortament i no cal dir-los quant les trobo a faltar durant el dia, com ho fa el sol amb les estrelles al cel del matí. Estic perdut, molt perdut. No puc ni tan sols trobar-me al mapa que jo mateix vaig traçar un parell d'anys enrere. Encara segueixo tenint por a les persones que em tracten bé, no perquè siguin dolentes, sinó perquè moltes vegades m'han ferit i tinc por de caure de nou a aquest abisme del qual tant em va costar sortir.