Temps, llocs i circumstàncies...

Un relat de: sensecor
Cada dia és diferent a altres. Cada moment és irrepetible. Pots visitar el mateix lloc diverses vegades, però el temps sempre serà diferent, mai es repetirà el viatge a la mateixa estació de l'any, o en la mateixa data, i cada vegada el destí s'encarrega de fer d'aquesta visita un moment inoblidable. La circumstàncies del viscut, ja és cosa del passat ... Moltes vegades voldríem canviar-les si han estat nefastes, però de cada mala experiència pots treure valuoses lliçons.

Com podríem canviar el temps? però això és impossible, també voldríem aturar el rellotge en un moment ideal, plaent on els nostres sentiments es desboquen del nostre cor, llavors que no volem que el temps avanci, sinó que aquest moment sigui etern per a les nostres vides. Com a éssers humans, mortals, naturals que som, no ens agraden les experiències doloroses, i ens neguem a acceptar els cops que la vida ens ofereix per ensenyar-nos que cometem errors, descuidem l'amor, o simplement ens costa dir "T'estimo", "ho sento "," Perdona per descuidar-te "," No tornarà a passar "," Ajuda'm, sol no puc "...

Són paraules claus en una relació, ja sigui, de parella o filial. Per què no abaixar la guàrdia quan ens fan mal? Per què no callar fins que passi la tempesta?, Per què ens costa reconèixer que cometem errors? Bé els anys, l'experiència de vida ens dóna la saviesa per arribar a aquesta reflexió i comprovar que no vam ser correctes amb l'altre.

Si haguéssim reconegut això abans, quants males estones ens haguéssim estalviat, Però la vida és així l'important és aixecar-se i tornar la vista al front, sempre hi ha un present que ens condueix a un demà.

Comentaris

  • Molt real tot el que dius[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 21-08-2013


    Tot ho definiria amb una sola petita frase: som humans!

    Quanta raó tens al venir a dir que sempre anem ensopegant amb la mateixa pedra i quanta raó tens també al dir que no sabem aixecar prou el peu i procurar no trepitjar-la altra vegada.

    M'ha agradat molt el teu relat!

    Gemma

  • Bon text!![Ofensiu]
    BertaB | 02-08-2013

    Bona reflexió! Totalment d'acord

  • Bon text!![Ofensiu]
    BertaB | 02-08-2013

    Bona reflexió! Totalment d'acord

  • Bon text!![Ofensiu]
    BertaB | 02-08-2013

    Bona reflexió! Totalment d'acord

  • Marteta | 30-07-2013 | Valoració: 10

    Sempre he pensat que en els humans ens és natural a vegades actuar hipòcritament, no com a una necessitat, però mai serem el suficientment valents per dir tot el que sentim (tot i que no regeix tots els casos)
    I a qui no li agradaria aturar el temps? Com és impossible, jo tanc els ulls i record aquells moments feliços que em provoquen un somriure.

    M'ha agradat el relat!

    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

187128 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.