És tan difícil...

Un relat de: sensecor
És tan difícil acceptar la realitat per la que un està vivint, veure que aqueslla persona que tant esperava, no lluita pel que construïm junts, que tot està a les meves mans, que si el deixo anar, m’empenediré, però al mateix temps si l’accepto de nou, no sé si és el correcte, o si es per a mi o no...

Tants dubtes i preguntes sense resposta, que a diari em faig...

Pensant que el dia de demà serà millor...

És tan difícil decidir entre el que se sent i el que es pensa, que és el correcte? No ho sé...i potser mai ho sabré...

Potser al perdre’l surto guanyant, però el meu cor no diu el mateix, tothom opina, però ningú concorda...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

186342 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.