Cercador
A Villarroel: Catalans, ni un pas enrere!
Un relat de: UnderneathAllà al carrer del Born
la boira dels canons
encegà als defensors,
i cent homes de valor
es casaren amb la mort.
Allà, vora el Fossar,
una última carrega heròica,
entrega futil,
sempre és més bell el gest
quan se sap inútil.
Els carrers tacats de sang,
de braus guerrers catalans,
que, com altres feren després,
cridaren "Ni un pas enrere!"
i un a un caieren.
Ploreu, catalans, la perdua
del brau General que comandava,
aquesta darrera intentada
de lliberar la comtal ciutat.
Ploreu-la, si, però no oblideu,
dels seus llavis els ultims mots,
"Que no cessi la càrrega,
Catalans, ni un pas enrere!!!"
l´Autor
73 Relats
215 Comentaris
89763 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)
Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...