Cercador
A Vilalba...
Un relat de: Estel d'argent- Compartir:
...i també a l'esplendor de la ruïna
dels escenaris muts,
dels silencis carregats de paraules;
a la terra argilosa,
als ametllers assedegats;
a aquell taronja del capvespre
quan l'ocàs penja d'un fil;
a les estrelles que ens esguarden
dins la fosca de la nit;
al temps que s'escola mandrós
entre les rialles eixordadores dels petits,
la indiferència o la tafaneria per l'exòtic,
els records ofegats dels vells
i les ànimes encongides;
al moviment esquinçador del vent a les entranyes
en el seu intent de recordar-nos on comença tot,
als murmuris suplicants de la fusta vella
perduts en els enigmàtics ulls d'un gat;
a la bellesa espontània de cada paisatge,
llaurada amb la llum d'un nou dia,
cada dia més pesat,
cada dia més lluny.
I sobretot,
a tu:
l'home del passat,
l'home que torna,
que mai has estat perquè et gaudeixi,
ara el teu record em desperta i m'adorm
en un gronxador en blanc i negre.
l´Autor
53 Relats
98 Comentaris
61753 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.
Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...
Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.
Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p