A mi, doneu-me Amy

Un relat de: Mercè Bellfort

A MI, DONEU-ME AMY



Des d´ahir a la nit que vaig fer una descoberta musical no m´he pogut treure del cap aquesta veuassa de l´Amy Winehouse.
La vaig veure i escoltar en el recital que es va emetre al canal 33. Tot un fenomen! Tenia la pell de gallina perquè em va emocionar de la mateixa manera que en el seu temps ho van fer tots els cantants de SOUL.Tots!
Aquesta jove londinenca de vint-i-quatre anys ha composat uns temes que han activat totes les meves neurones. No m´estranya gens que li hagin concedit cinc Grammys i que ja tingui un disc de platí!
Més que platí per a mi és com un diamant que brilla en cada cançó que canta amb la seva veu de negra: càlida, sensual, ben modelada. La seva música és excepcional, t´enganxa i et xucla creant-te addicció. Ella té una vida difícil i d´això en parla tot cantant. És una llàstima, ens dóna el millor d´ella i ella mateixa no s´ho dóna o no ho acaba d´aconseguir. Desitjo que l´èxit no se la mengi i ens faci molts més regals. Des d´ahir tinc set d´Amy.
Segurament molts de vosaltres ja heu experimentat el que us dic des de fa força temps i us faci gràcia el meu tardà engrescament. Us entenc perfectament i us envejo pel temps que em porteu d´avantatge; en tot cas deixeu-me dir que és una enveja sana. Millor per a vosaltres, amics i amigues relataires!
Abans del recital es van oferir unes imatges d´ella en les quals parlava dels seus referents musicals. L´Amy adora la música dels anys cinquanta i seixanta. Jo també!
És agradable constatar que la bona música mai mor. Ens acompanya sempre i en molts casos ajuda a remuntar les hores baixes que tots passem.
Avui, com que sóc molt legal, he anat a comprar el disc de l´Amy titulat "Back to black". Penso escoltar-lo com vaig fer amb l´Aretha Franklin molts i molts dies, anys i molts anys perquè talents musicals com elles malauradament no abunden gaire.
Perdoneu, no em veia jo a Relats fent propaganda de res, però és que en aquest cas us he de confessar que m´ha sortit de L´ÀNIMA.


Comentaris

  • Hola Mercè[Ofensiu]
    allan lee | 30-07-2011

    no t'havia llegit aquest escrit i m'alegro que l'hagis enllaçat al fòrum. Tot i que no l'he escoltat molt, reconec que té una veu meravellosa, una veu negra del temps daurat de la Motown. La seva mort és una tristesa, i més en tals circumstàncies, en l'autodestrucció. Estic segura que persones en excés sensibles també tenen un alt nivell de sofriment al qual no sempre poden, o saben, fer front, o mitigar. Què dir? Ets una escriptora delicada i lúcida. Amy ha estat una gran artista. Una abraçada, estimada

    Silvia

  • a mi també[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-03-2008

    m'agrada, i sempre estem a temps de descobrir alguna veu nova. Has escoltat a "Goldfrapp en el seu ultim disc (em sembla) - Seventh tree"? Molt intimista.

    Ferran

  • I a miiiiiiii![Ofensiu]
    angie | 08-03-2008

    Jo també l'he descobert just abans dels Grammy i haig de dir que la trobo genial. Té aquella veu que t'estripa, t'endolça, t'atrapa... i ha fet revifar un tipus de música que no és tan comercial com d'altres, malgrat ésser un gènere de tota la vida i que té molts adeptes. La seva expressivitat freda i els seus trets facials, units a l'estètica de cabells cardats i vestits impossibles, la converteixen en una icona perpètua del soul : sembla treta d'un videoclip de l'època. La seva vida desordenada és part de la "salsa", suposo. Els grans artistes no han tingut mai una vida modèlica. Quan actua ho fa sota l'efecte d'alguna substància, n'estic segura, però qui sap si seria la mateixa no fent-ho...
    Res, que ja veus que no ets l'única fan incondicional de l'Amy.
    El teu relat propagandístic bé es mereixia aquest comentari.

    Has pensat en recrear literàriament una de les seves posades en escena?, per exemple quan canta "Rehab"?

    angie