A les fosques

Un relat de: Illadestany

A les fosques







Dies foscos en el nostre amor, dies foscos, perduda l'habitual lluminositat que ens uneix.
T'allunyes tu, m'allunyo jo, ens allunyen les interferències,o tot plegat, no ho sé;
ens n'anem l'un de l'altre. Marxem.
Junts, estem separats.
Entrem a la zona fosca.
Oblido el desig dels nostres cossos, la commoció de les pells, la dolça flaire del teu cabell.
La meva sobtada amnèsia abasta la clara pau del verd recer, les llargues passejades pel nostre riu,
amb les mans sempre juntes, les fresquívoles immersions als estanys blaus, ara glaçats.
Arribo fins i tot a ignorar el temps de les rialles sota l'esclat d'estrelles, allà, al país de l'aigua,
i els banys d'amor de lluna plena, les nits d'estiu.
Me'n vaig no sé on, als núvols grisos sense pluja, a l'asfalt de la vida quotidiana.
Deixo de viatjar pels camins de la tendresa i dels colors per a recloure'm en l'àmbit estret de les palpentes,
un xic presonera de mi mateixa encara, però no tant com per a entrar de nou als antics inferns. Ni de bon tros.
Ara sabem que són moments passatgers, que les tenebres no tornaran a regnar.
Ara nosaltres sabem que no trigarem a restaurar els jorns de la llum.


Comentaris

  • Temps de foscor[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-09-2010 | Valoració: 10

    Ara que l'estiu ha deixat pas definitivament a la tardor, quan les vacances són lluny i recomencen amb la rutina i amb les bones costums de la resta de l'any, torno a passejar per RC per llegir els autors especials per a mi...
    Vinc fins al teu espai, doncs, i veig que no has publicat noves creacions en aquest període estiuenc.

    Com que tinc davant obres teves per descobrir, obro aquest text, ja que em sembla apropiat per ser descobert ara, quan el sol es torna gasiu, la llum encongeix i la foscor avança...,

    En certa manera, és el que ha passat amb la relació a què fa referència.
    En acabar de llegir-ho veig, però, que no és negatiu: de la mateixa manera que sabem que després del fred i la foscor tornarà la primavera, la darrera línia parla de "restaurar els jorns de la llum" i per tant obre les portes a l'esperança!

    Jo espero que tornis a publicar aviat... ho faràs?
    Espero també que l'estiu hagi estat bo per a tu... si?
    Mentre espero la teva resposta, desitjant que sigui afirmativa, t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • gracies pel teu contacte...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-06-2010 | Valoració: 10

    i et felicito pel relat ....suggestiu, que mostra les dues cares de la vida i que té un missatge optimista al final

    una abraçada

    joan

  • panxample | 25-05-2010

    és que la vida es un anar i tornar,som així de febles
    avant

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli