A L’ART

Poesia són les sis lletres de la paraula bellesa inscrites en la
nostra llengua.

Poesia són els ancians parlant en blanc i negre des de
les seves comissures

intemporals.

Les preguntes filosòfiques i retòriques que els nens
formulen inquiets des de la seva

innocència infantil.

Les converses que no estan buides.

El codi Morse de la pluja que camina amb els seus tacons
mil·limètrics arran de la finestra

translúcida.

La calma de l'estiu, el so monòton i envoltant del mar
que s'enfonsa a l'infinit, i

aquella inconfusible olor de llibertat.

Es respira poesia en cada metre quadrat de cel pintat
d'oxigen.

En cada carrer gris d'una tarda sòbria de diumenge.

En cadascun dels sentiments que sembrem, que
reguem i que creixen dins

nostre en convertir-nos en arbres metafòrics, amb les nostres
arrels, amb les nostres branques,

amb les nostres flors.

Poesia sense versos i sense rima, que ni tan sols necessita
paraules per convertir-se en

literatura universal.

Poeta són les cinc lletres de la paraula lliure, sinònims
exactes, mateix significat.

Escriure és xisclar-li a un foli l'huracà de paraules que
tenim dins, la tempesta literària

que ens turmenta.

És fer de la vida literatura, murmurar-li baixet a
algú el nostre món intern,

íntim, el nostre univers en el qual a vegades podem
obrir la porta als altres, deixar-los

caminar a poc a poc per les nostres refulgents estrelles i pels
nostres recòndits forats

negres.

Perquè l'art sempre ha estat molt més que allò per a la gent
que sap mirar-la, admirar-la

com es mereix.

És sensibilitat en la seva més pura essència, sentiments a
flor de pell, humanitat

relliscant per les nostres mans.

L'art mor cada vegada que vivim sense curiositat,
mor quan no la veiem, quan

no l'hem sentit, quan no la percebem amb prou
profunditat.

I s'ofega, s'extingeix entre la monotonia, entre la pressa,
entre les hores mortes.

Perquè art són les quatre lletres de la paraula vida inscrites
en el nostre ADN, que habita en els

nostres gens des de fa moltes generacions.
Que transforma la vida en molt més que això, però només
per a la gent capaç de mirar-la

des d'algun lloc de nosaltres al que mai li hem posat nom.