A LA MEUA NENA....

Un relat de: Maria12
Hola, petita!

Saps? Hi ha una nena amb els teus ulls i el teu somriure que, passi el que passi, sempre tindrà una llum especial dins d'ella. Aquesta nena ets tu, la que somiava amb aconseguir tantes coses i la que, malgrat els obstacles, ha continuat caminant, pas a pas, amb força i coratge. Ara mateix, mentre tu vas seguint el teu camí, hi ha una dona més gran amb els teus ulls i el teu cor que et mira, orgullosa, perquè sap que tot aquell esforç i cada llàgrima han valgut la pena. Al final, tot es va aconseguint, poc a poc, i amb el cap ben alt.

La vida ens posa moltes proves al davant. Els huracans arriben i sacsegen tot al nostre voltant, però, per molt fortes que siguin les tempestes, tu i jo sabem que tenim la força per sobreviure-les. Hem après a aixecar-nos, a trobar l’alegria en els petits moments, a gaudir del camí i a donar-li importància a tot allò que realment val la pena. Sabem que no hi ha cap mal vent que ens pugui fer oblidar el gran tresor que tenim en els nostres avis. Ells són el nostre pilar, el nostre record de com l'amor incondicional és el fonament de tot. Tenim la sort de tenir-los amb nosaltres, i és un privilegi que no donem per fet ni un sol dia. La seva saviesa, les seves abraçades i els seus consells són llavors que plantem al nostre cor perquè, amb el temps, creixin flors que ens recorden d’on venim i quins són els valors que volem portar al futur.

També hem trobat un nou significat en la paraula "amor". Potser, de petites, pensàvem que era alguna cosa màgica que es trobava només en contes de fades. Però ara sabem que l'amor és molt més profund. L’amor són aquells somriures a mig matí, aquelles trucades inesperades, les mans que ens sostenen quan sembla que anem a caure. Hem trobat amics que s'han convertit en germans i germanes, persones amb qui compartim ànimes. Sabem que no estem soles, que hi ha cors que bateguen al nostre costat, i aquesta amistat és un regal preciós que cuidem amb tota la dedicació del món.

Així que, petita, cada cop que miris el cel i dubtis de si tot anirà bé, recorda aquest moment. Recorda que sempre hi ha una versió de tu, en algun lloc del temps, que està orgullosa de tu, de la teva força, del teu cor tan gran. Tot va arribant, potser no sempre en el moment que esperàvem, però sí en el moment just. Gaudeix del viatge, estima cada instant i cuida de les persones que estimes, perquè al final, l'amor, la família i l’amistat són el que realment ens sosté.

Amb tot l’amor del món,

Una versió de tu, amb orgull i esperança

Comentaris

  • Una gran lloança[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-10-2024 | Valoració: 10

    Quin relat més sentit, toca profundament el cor. L'amor és que realment ens sosté.
    Preciós Mari 12.
    Rosa.