a foc encès (sobre l'obra d'Edward Munch)

Un relat de: teresa serramià i samsó

Audaç cerco en el tu, un jo que em justifiqui;
fragments d'aquest mirall trencat
que al puzle de la imatge manquen;
encaixaré els bocins, on Ell, a foc encès,
va cisellar el meu rostre,
superposant-li el crit
al glaç roent

que em va forjar la màscara.






Comentaris

  • És molt estimulant!! Bravo!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-02-2007 | Valoració: 9

    El text és molt breu, però, no sé massa bé com ni perquè, m'ha agradat.

    Crec que has sabut "encabir" poques paraules de forma que quedessin molt maques. El principi i el final han estat els marcs d'un bon escrit.

    Apa, petons!!

  • Fa anys[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 11-02-2007

    vaig coneixer una noia que pintava. Els seus qüadres recordaven l'obra de Munch i anaven plens d'aquest sentiment que llegeixo en el teu poema.

    Tot un encert en la mida i el ritme.

    Felicitats.

  • poema potent i fort[Ofensiu]
    gypsy | 10-02-2007 | Valoració: 10

    aquell quadre "El crit" té quelcom brutal i humà que reflecteix l'aberració fins l'esborronament.

    Preciós poema Teresa!, com sempre.

    El meu mail: gypsyin@gmail.com

    Gràcies i petonarros!


    gypsy

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: