A Ferran de Montagut - In memoriam

Estimat Ferran,

Se'm posa la pell de gallina en veure't en aquesta foto. I pensar que et vaig arribar a conèixer personalment! Ara, em consta que ens has deixat i em dol, però alhora estic orgullós d'haver-te conegut i saber que tenies moltíssims relats o poemes en aquesta web tant estimada per tota la comunitat de relataires.

Avui, tot just avui he sabut qui va ser Ferran de Montagut. I ho celebraré amb cava si cal! Ferran, tu vas conèixer a la meva sogra (divorciada) en un xat, de jubilats, crec. Arrel d'això ens vas convidar a casa teva, a Montagut (Alta Garrotxa). Jo, la meva dona i la meva sogra vam enfilar cap a aquell entorn, he de dir que preciós. No ens coneixíem el camí, no teníem el GPS encara, així que amb els mapes a la mà i molt bones intencions ens vàrem dirigir cap a Olot primer. D'això fa 3 o 4 anys, no recordo la data exacta, ni l'època en la que estàvem. Doncs, com anava dient, Vàrem prendre la C-17 cap a Ripoll, un cop a Ripoll ens vàrem perdre, no trobàvem el camí per anar cap a Sant Joan de les Abadesses, la Vall de Bianya, els túnels i tot això. Així que vàrem veure una carretera que anava cap a un poble que es deia Vallfogona i que també duia a Olot. La carretera era sinuosament curvilínia, així és que ens vàrem prémer bé els cinturons. Després del mareig, arribàvem a Olot, a la zona del Museu de Geologia (o dels volcans, és igual) i allà et vàrem trobar. Ens vas guiar fins a Montagut. Un cop allà, ens vas mostrar la teva casa, quina casa! Maquíssima i feta a la teva mida! No ens vàrem entretenir, així que la dona i jo vàrem marxar cap a Camprodon i Setcases, on feia temps que no hi anava, em feia il.lusió. Vosaltres, tu i la meva sogra, us vau espavilar per anar de restaurant. Mentre nosaltres anàvem a fer un cafetet a Setcases i una copeta de ratafia. Em va agradar tant aquella ratafia, que quan vàrem a sortir a passejar per Setcases vaig parar en una botigueta i vaig comprar-ne. Aquesta ratafia que fan a Olot és de la marca "Russet", me'n vaig endur 2 ampolles. Encara, avui, quan em deixo caure per Olot, compro la ratafia "Russet", encara que sigui al CARREFOUR. Perquè és dolceta i passa molt bé. Ara mateix, en tinc a casa. La recomano amb fervor a qui no l'hagi tastat. Havent dinat cada "parella" pel seu compte ens retrobàvem a Montagut, a la teva caseta. Aquella tarda va ser molt amena i distreta. Ens vas ensenyar vídeos cibernètics futuristes d'astronautes que volaven per tot el sistema solar, etc. Vaig quedar al.lucinat del material informàtic que tenies. Varem conversar, uns i altres, sobre les nostres vides i famílies, va ser, fins que es va enfosquir, un dia per recordar.

I fins avui no sabia que eres un dels autors més prolífics de la web de relats en català! És per autoflagelar-se i dir: "Perquè no m'avisàveu de qui era en Ferran?". Sí, Ferran, ara t'he trobat, ara sé qui eres, ara investigaré la teva obra, malgrat ja no hi siguis. Ferran, et recordaré com aquell home inquiet, imaginatiu, desbordant com eres.

Sento pena perquè vares morir, em consta que l'Abril del 2007. Però ara estàs amb els àngels, i segur que et cuiden bé, perquè eres un home de família, un home trempat i de gran originalitat. Estic en deute amb tu, perquè tot i publicar en aquesta web, cadascú pel seu compte, sense coincidir mai, ni per casualitat, ara et trobo, et retrobo i et llegiré per satisfer el buit d'aquesta pena que duc a dins per no haver-te reconegut entre els relataires. Tú tampoc em vas reconèixer, però no t'ho retrec. Quina culpa en tenim els dos de no haver coincidit només que un dia. Aquell dia en què ens vàrem conèixer, a Montagut, i a casa teva. El meu més sentit condol a tota la seva família.

Adeu Ferran!