A escala

Un relat de: Bufanuvols

Hui a l'escola, a l'hora del pati, hem fet un joc d'allò més divertit i entretingut. L'animador ens ha repartit a cadascun un paper amb una paraula demés de tres cigrons. Els papers eren de colors en tons grisos fins a arribar al blanc, que era el més valuós. Les paraules lletges, com ara matar o assassinar anaven en papers que pràcticament eren negres, altres com ara robar o pegar anaven en uns de gris fosc, unes quantes estaven escrites en papers de color gris claret (eren, per exemple: cobdícia, tristesa...) i, a la fi, els papers de color blanc portaven aquelles paraules més admirables: pau, llibertat, estima...
En total hi participàvem uns tretze xiquets. Abans de començar l'animador ens ha explicat les regles i l'objectiu del joc. Ens ha dit que els punts es comptaven o bé amb cigrons o bé amb paperetes. Les blanques 3 punts (que era la puntuació més alta), les gris claret dos i les gris fosc 1 punt. Cada cigró valia 1 punt. Ens ha repartit a cadascú tres papers, un de cadascun dels colors. Jo tenia, en el blanc, amor, en el gris clar, rancúnia i, en el fosc, violència. Quan els ha repartit, l'animador s'ha adonat que ningú canviaríem res perquè, només acabada la repartició, tots teníem la mateixa puntuació. Així, ha dit que les paraules amor, estima i pau valien quatre punts i que tenir matar, assassinar o guerra, restava un punt. Endemés ha sortejat 6 cigrons més que ha repartit entre uns quants dels participants. Aleshores ell s'ha apartat i ens ha deixat campar al nostre gust per la classe per tal que negociàrem i arribàrem a acords. Jo m'he pujat a la taula i he dit que tenia la paraula amor i molts han vingut per intentar comprar-me-la. A l'altra banda Joaquim m'ha imitat i l'ha posada en venda per 3 punts puix el preu que jo havia posat era de 4 (que era el correcte). Era un joc prou estúpid perquè de seguida hem descobert que Antoni no venia ni comprava ja que sabia que havia guanyat la partida. Tanmateix, l'hem obligat a que hi participés i hem acabat comprant i venent sense ordre ni concert. Hem extorsionat i coaccionat (i, una mica, mentit) al pobre Hassan, que no entenia res del joc, per a que es quedés totes les paraules en papers negres. Jorge, que son pare té una empresa de construcció i sap de què va la cosa, ha aconseguit de Hassan tots els cigrons i els papers amb puntuació. Els altres, mentrestant, fèiem transaccions sense cap ni peus. A la fi, Jorge ha guanyat la partida amb una puntuació altíssima que no sap ni ell com ha aconseguit. La resta, amb cara de fava, hem vist els nostres desitjos de victòria en orris. Hassan, com que no s'ha enterat de res, ha seguit mirant des del cantó. El dia en què s'entere del què li ha fet avui el Jorge...

Comentaris

  • ginebre | 02-02-2007

    Però, crec, que a la introducció, la frase hauria de ser a l'inrevés. Perquè el xiquets es tornen així, després d'haver-ho aprés del majors, no a l'inrevés.
    El model es transmet verticalment de majors a menors, i els petits són les darreres víctimes, que com a tals aprenen ràpid les lliçons per sobreviure.
    M'agrada molt com escrius. Endavant, bufanuvols!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 08-01-2007

    M'ha agradat llegir-lo.
    És un relat molt original... i, segons com, divertit.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • ginebre | 08-01-2007

    títol està molt ben trobat. I aquest nens tant petits ja saben perfectament la lliçó. En néixer ja comença l'entrenament, i quan són escolars sels podria donar matrícula d'honor.
    Com escapar d'aquest cercle viciós?
    Saps retratar molt bé, temes molt importants i actuals.
    Fins aviat!

  • Cooperació? mi no entender[Ofensiu]
    _Nat_ | 08-01-2007 | Valoració: 8

    Clara metàfora del món on vivim. Jo vaig fer fa poc amb Creu Roja Joventut uns jocs similars i ens va servir per adonar-nos de que sense cooperació i comunicació mai podrem guanyar tots. Sempre hi haurà de molt pobres (el Hassan), de molt rics (el Jorge) i d'altres que per tenir la boca plena i la ment ocupada en entreteniments barats no diran ni mu.

  • Cooperació? mi no entender[Ofensiu]
    _Nat_ | 08-01-2007 | Valoració: 8

    Clara metàfora del món on vivim. Jo vaig fer fa poc amb Creu Roja Joventut uns jocs similars i ens va servir per adonar-nos de que sense cooperació i comunicació mai podrem guanyar tots. Sempre hi haurà de molt pobres (el Hassan), de molt rics (el Jorge) i d'altres que per tenir la boca plena i la ment ocupada en entreteniments barats no diran ni mu.