2017

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
2017

De tant en tant, el batec s'accelera.
La llibertat, aquest somni ancestral,
se'ns apareix possible i ben a prop.
Marededeu del nen que s'ha fet vell
amb el desig del volar de l'ocell
ençà i enllà de l'atzur que ens empara.
Cor encongit, pregàries al destí;
és el moment, la fi de la dissort,
l'afany immens de tots els meus padrins,
avantpassats que moriren en plor
per una llum que sempre els fou negada.
Mesos de goig, també de tensa espera.
Camí de pols, còdols i codolells,
que l'enemic vol barrar amb l'armadura;
fem-lo, però: l'esforç també és victòria!


Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Fem-ho[Ofensiu]
    Prou bé | 04-03-2023

    Fins quan? Fins sempre! Aquest és el nostre destí! Però el camí també es victòria!
    Un bon poema!
    Amb total cordialitat

  • Desitjos.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-03-2023

    i frustracions amb el pas dels anys. Quina realitat que l'esforç bé s'ho val.

    Molt maco aquest poema Fidel.

    Rosa.