Autor en busca de personatge ( /kekontenkestik!!!!/ )

que domines a la perfecció (sí, sí... ja sé allò de: "ningú no és perfecte") m'encanta.
Tens el teu segell propi, marca de la casa que fa d'imant. Directe, punyent, enginyós, àgil...En vols més? Deixe-m'ho per un altre relat, Ramon.
Encantada i rebolicada.
Mercè

Un plaer llegir-te. Malgrat que no soc l'Antònia ni res que s'hi assembli, vull felicitar-te pel teu relat. Bon humor i una punta de sarcasme... Si hi afegim un "carajillo" de tant en tant, un bon remei per fer front a aquesta tardor que ens comença a tocar allò que no sona amb la cosa dels refredats.
Salut i felicitats !.

Fa poc llegia una entrevista al geni Woody Allen, on -el geni- asseverava que fa 35 anys que no llegeix cap crítica de la seva obra, per por de pecar de vanitós en els afalacs o de deprimir-se en les denostacions. I sentenciava: "com menys sapiguem de nosaltres mateixos, molt millor". Cal entendre, del context, la frase amb l'acotació : "com menys sapiguem del que els altres pensen de nosaltres mateixos".
Doncs, bé, tot i que el Woodu té més raó que un sant -geni-, tu demostres que hi ha cops que llegir les crítiques pot ser fructífer i satisfactori.
Només afegir: el text sensacional, com sempre! Les idees, ‘super', superbes! I què dir de la sintaxi i l'adjectivació, solemne i mesurada...

Una abraçada.
franz
PS- no cal que quedem, però... (i ja sé que no em passaràs el telèfon de l'Antònia).

Després d'un temps de llegir-te "renglons curts" em retrobo amb la teva prosa, de nou... i és tot un plaer... i una cleca!
( Anotació lèxica i aclaratòria: per aquí, s'utilitza "cleca" no en el sentit de "cop o clatellot", com en altres llocs que jo me sé, sinó, originals que som! en el sentit de riallada gran i llarga, originada per una sorpresa grata. Fi de la nota.- )
Així que podria dir-te, per a resumir la sensació: kekontentAstik!

I ara, ja posats que sóc aquí, voldria demanar-te un petit favor: d'allonses... que em podries prestar a l'Antònia? només una miqueta, vaaa... com tu ben dius: en som un munt "d'escrividors buscant lectors"!
És clar que, tan rebolicats com tu, no gaires!

Una abraçada enriallada,
Unaquimera

Com sovint fas, escrius molt bé i la carta té molta gràcia. No pensava posar-te un 10, pensava posar-te un 9, però he canviat d'idea perque m'has fet passasr una bona estoneta. Divertidíssim!


Sergi

He començat a llegir el relat amb un lleu somriure, com faig sempre que llegeixo alguna coseta teva. Però aquest somriure se m'ha anat esborrat a mida que he anat copsant el què explicaves. Amic Bonet; Jo et podria explicar la mateixa història, tan igual que la "meva" també es deia Antonia. Alguna cosa em diu que és la mateixa, atenent a la coincidencia dels fets. Jo vaig descobrir massa tard que la fan, abans es deia Antonio, i que després d'una ingestió d'hormones i de sessions de maquillatge aconsegui enganyar-me, com a tu. Espero que el meu avís no arribi tard, i si és així, com a mínim espero que amb tu fes servir vaselina.

però que s'ha cregut la barruda aquesta?
que es posi a la cua!


(hahahahaaa)

:-)