Haikús de l'estiu /Contra el meu poble/

"...Cada paraula
és un bocí de terra,
un tros de pàtria.

No són inútils
els teus versos, poeta.
No són inútils..."

Impressionant!
!!!!!!!!!!!!!!

gypsy

Jo també tinc un treball sobre haikùs i també sobre el taika. A més de la metrica has captat molt bé l'estíl oriental tan diferent a l'antroponcentria de la cultura occidental. Felicitats!

Un haikús que va perdent lirisme per guanyar en contundència, i per acabar com una d'aquelles cançons que van remoure cors i consciències ja fa una colla d'anys.
El conjunt funciona, és eficaç, i transmet la força que des de l'autoria li demanes.
Salut,
manel

que quan els llegeixo em torna venir una musica de fons que acompanya la lletra i forma una cançó? Penso que si no hi hagués la veu del poble, si els poetes deixessin de fer versos, si ningú volgués dir el que pensa malgrat les aparences o el que ens volen fer veure, ja rés tindria sentit. Tu ho fas amb valentia, de cara, i de pas ens ofereixes la bellesa d'aquests haikús.
Una abraçada

molt bonics , m'agrada especialment el darrer.

Ja que els teus versos han tirat cap on han volgut, els he seguit... i m'han portat a un camp de batalla sense armes!
En ell trobo força i fermesa enfrontades a unes armes invisibles però efectives, de les què minen i soscaven: contra elles, roques escrites i muntanyes de poesia!

Són versos amb ganes de dir, de fer constar, de plantar cara, de fer-se sentir i de despertar paraules, d'interrompre somnis massa llargs o migdiades excessives de qui sap el poder dels mots.

Un clam preciós, poeta!

I per a tu, una abraçada plena de cants i poemes,
Unaquimera

...i el teu estel restarà per sempre al firmament.
Es pot dir més fort però no més clar ni bell.

Veig que ningú no pot restar immune a la temptació del haiku.
Amic Jaume, tu tampoc i, pel que he llegit al comentari de l'Antoni, fins i tot ell...
M'ha agradat aquests teus, i no cal que et disculpes per si no són clàssics en la forma, en el contingut i totes eixes històries, que no duen enlloc. Sempre hi ha el purista de torn que dirà: Això no són haikus!, però per mi el més important és la llibertat de l'autor, i cadascú deu d'intentar cercar l'estil més adient amb les seues conviccions. Jo també he fet haikus molt semblants a aquests teus (recorde un recull sobre el "No a la guerra!"). Ara els anomene tercets, per no escoltar les mateixes sonsònies, que abans et comentava, però recorde que, fins i tot, els vaig presentar al Premi d'Olot, que és el més important que es fa de haikus en català.
Els teus diuen moltes coses, i això sempre és el més important en Poesia...
Endavant!
Una abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

sobre els Haikús, les tendències són d'expressió lliure.
mí m'han agradat molt, i, sobretot, tenen coherència vers el tema escollit

Tot i que com tu dius, potser no tenen el lirisme temàtic de l'haikú clàssic (o típic), has aconseguit impregnar de combativitat aquesta forma poètica.
Hi ha contundència en els versos, però dolçor i musicalitat en la forma. Els trobo molt ben aconseguits i el conjunt al final té ressonàncies de cançó.
M'ha fet gràcie el títol perquè jo tinc un conjunt d'haikús que encara em debato sobre si els penjo o no que he titulat "haikús del fred" i que potser són, en certa manera, per la introversió que hi destil.len, la contraposició als teus. Suposo que aviat els publicaré aquí a REC.
Felicitats.

...i de lluita, aquestos haikús. Ben aconseguits, amb musicalitat, ritme i imatges fortes. Amb idees i paraules com malls a l'enclusa.
Per mi, sobreeixen el 5é i el 6é.
Bon vent i barca nova per les Mallorques!
Salut i rebolica!