xavalla

El que em comentaves: records mig dibuixats, i al fons de les butxaques. Per això cal tenir ja uns anys, és clar, i per posar aquesta experiència en paraules cadascun de nosaltres segueix la seva intuició. El resultat depèn del que hem viscut, del que hem llegit, del moment en què ens trobem... A vegades aconseguim unir amb un fil directe el que sentim i el que escrivim, i crec que aquest és el cas del teu poema. M'ha agradat! I d'això de la llibertat ja en parlarem un altre dia... Responent a la teva pregunta, ció és Concepció en l'era dels sms.

la pluja!, m'agrada molt.

M'agrada quan passes de la pluja real a la dels records, i trobes a les butxaques les escorrialles..., del passat.

Perdona que no t'hagi contestat fins ara...Espero que aquest dies t'hagin dut, a part de "pluja de records" pluja de moments viscuts d'alegria i "bon rotllo"

Una abraçada!

Torno per aquí i em trobo amb aquest preciós poema, delicat com un haikú però amb diferent consistència, deliciós per ser llegit en una tarda de pluja o un vespre silenciós o una nit quan deixem caure el cap sobre el coixí i busquem la darrera cosa on reposar els ulls abans de tancar-los...

Em sembla encertada cadascuna de les seves estrofes, ben equilibrades per no trencar el moment que evoquen: inconsistent, imperfecte, incomplet, discret, silent, profond.

Me l'emporto a preferits, per poder recrear-me amb ell de tant en tant!

Com que encara em queden moltes coses teves per llegir, tornaré a passar...

Una abraçada ben sencera,
Unaquimera