Women's Revolution

Un relat de: bombetadellum

Si m'ullprenc no és per la teua bellesa
sóc una Dona, sinònim de guerrera
Mai tindré port, no sóc princesa
no entenc sinó la bombeta del poema

Sols em conforme amb la lucidesa
Melissa sóc, estimulant i antiespasmòdica
ni rumb, ni dol, ni sol: millor llunàtica
combatent de la vida no guarida de cruesa

Occiré amb la meua lluna oscada l'enemic
que dóna mort a les dones guerreres
Si m'ullprenc, és tan sols de cada una de les llibertes

Impregnaré flaires coloraines mentre somric,
mort l'ensurt i sense volta enrere, pel món
escriurem la història de la Women's Revolution

Comentaris

  • Lluitar de lluitadora[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-01-2012 | Valoració: 10

    Impactant aquest poema Bombeta! Frases plenes de colors, d'imatges cent per cent poètiques, de rerefons incomformista, tractament modern i fresc d'aromes de tarongina i regust de sang apassionada. Un poema per a llegir tendrament però llest per a donar un cop de puny a la taula. Una abraçada!

    Aleix

  • Jo si que m'ullprenc![Ofensiu]
    magalo | 11-01-2012

    Hola Bombeta! He vingut a parar a aquest poema gràcies al teu amable comentari.
    Aquest teu poema és tan bell i delicat que l'he llegit un cop més per assaborir-lo. !I com t'expreses! !Mira quina frase m'ha deixat bocabadada!: "Occiré amb la meua lluna oscada l'enemic". M'encanta!

    Petonassos
    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol