Arrelosa

Un relat de: bombetadellum
Jo sóc una fonda, fonda arrel
que naix als peus d'una bella drecera
que mor al dalt d'un bonic paratge
Jo sóc qui s'arrela
als mots d'estimar i de conéixer
al dolç llangardaix que se m'enfila de nit
Jo sóc l'arrelam
del joc d'estimar
Jo sóc l'arrelament
a la vida més intensa
Jo sóc qui viu arreluda a la terra,
Arrelosa a l'estima
Arrelosa a la mort més intensa.

Comentaris

  • Saber estimar...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-12-2018 | Valoració: 10

    Realment, hui, t'ho comente altra volta, perquè és impressionant la unió que tens amb les paraules amb la natura, que expressen molta sensibilitat.
    Un poema preciós, que entra al cor amb esperances.
    Una salutació i una abraçada....
    Perla de Vellut

    Ja em diràs a la meua pàgina...

  • Un bon poema[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 10-03-2014 | Valoració: 9

    És meravellós... és exquisit... m' ha impressionat aquest poema. É simpressionant com està descrit. M' ha agrat. Un gran salut. Bombeta... Rafael Molero

  • Arrelosa.[Ofensiu]
    Pètal de lletres | 04-02-2014 | Valoració: 10

    Arrelades al meu cervell estàn les teues paraules, que flueixen com l'energia que et traspassa des de les teues arrels fins a les fulles mes tendres que busquen el sol. Deus de ser un arbre molt especial.

  • La força de l'arrel[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-04-2013 | Valoració: 10

    Un preciós poema, bombeta. Una magnífica unió de natura i sentiment. La força de l'arrel i la força del sentir permanent. Fusta, natura, sàvia forta a les venes i benestar al cor llegint-te. Una meravella que he gaudit avui molt, després d'un dia molt difícil. Gràcies! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol