Vora la mar, dues ens incompatibles

Un relat de: bombetadellum
T'imaginava en una nit d'eixes que hi ha de vegades a l'estiu.
En la nit de Sant Joan, amb la gent sopant vora la foguera.
Tothom a les dotze de la nit se'n va i mulla el dit gorrinet en la mar.
És l'hora del correfocs i jo tinc por, molta por. I estic sola.
L'hora on surten les bruixes a passejar pel cel
i deixen el rastre brillant que nosaltres veiem en forma d'estel.
Jo que t'imaginava en una nit d'eixes agafant la guitarra i silent,
acompanyant-me també descalçat tocant acords de vent,
tastant l'ensucrada salobritat marina,
fugint tranquil·lament al meu costat
en un passeig des de Gandia fins a Xeraco,
enfonsant les plantes dels peus
i enfonsant els dits gorrinets
en la mar de sorra salada
de granets de sucre morè.
Jo que t'imaginava tombant-me
en un grapat els dos caent
en una abraçada ardent.
Amb l'harmònica i la guitarra a mitjan matinada,
vora les brases d'una foguera abandonada,
vora la solitària platja,
vora la platja d'estels.
S'oiria un blues composat de cabòries de vent.
I les sabates que ja no tindríem,
les sabates perdudes
vora la mar
i donaria igual si la mare li ho deia al pare
i seria més divertit encara
i menys encara aniríem per elles.
Jo que feia de les nostres
penyores de paraules incomplertes
un joc imaginari,
et pensava per sobreviure.
A l'albor dels ulls de la nit,
dues ens incompatibles.

Comentaris

  • Quina poesia[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 10-03-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt com descrius aquest poema, és meravellós. És estupend. Un cordial salut. Rafael Molero

  • Instants distants[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-06-2012 | Valoració: 10

    Unes grans imathges, uns grans moments imaginant una nit amb ell, amb la guitarra i la seva veu al vent. Un foc adolescent, jove, inexpert que cerca. Una gran poesia, plena de vitalitat, fosca i llum alhora. Una musicalitat molt ben aconseguida i unes frases llargues, com les ones de platja llarga. Un plaer pels sentits Bombeta! I una abraçada!

    Aleix

  • has tocat dues coses...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-06-2012 | Valoració: 10

    importants per mi: la mar i el dia del meu sant, millor dir la nit. Amb aquest poema transmets la màgia de la nit que obre l'estiu, l'escalf de la foguera i de les persones, la trobada somiada vora les ones...

    moltíssimes gràcies pel poema i pels teus amables comentaris als meus
    una abraçadeta des del maresme
    joan

  • LA NIT MÀGICA[Ofensiu]
    montsepema | 12-05-2012

    Totes les nits de sant joan son màgiques i més a la vora de la pltja amb bona companyia, m'has fet retornar a la meva adolescència.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol