#SenseSenyal

Un relat de: bombetadellum
Senyera sense blau,
senyera #senseSenyal,
senyera mutilada.
A les parets trencadís de colors,
columnes amb capitells plens de taronges,
vidrieres amb senyeres,
amb roses roges,
amb grocs,
amb aigua.
Tumult: molt d'aldarull i
el clec, clec, clec, clec de les monedetes en caure de les màquines i
la gent i les seues bosses, la gent i la parla a mig brogir.
De tant en tant, el clàxon del tren que evoca aquells trens negres de carbó.
De tant en tant, l'últim avís per als viatgers amb destí Barcelona i Montpeller i
la dona que diu pel megàfon amb veu agradable " renfe llarga distància els desitja un bon viatge ".
I el banquet on observe i em sent observada entre dues dones.
I l'home que va fent fotos a la família
i els estrangers que al·lucinen amb l'arquitectura modernista de l'estació València-Nord
que a les parets té escrit " bon viatge " en molts idiomes.
Els passatgers, però, no sabran que la ciutat no els acollirà.
Primer, hauria d'acollir a la seua gent i ni tan sols la respecta.
Ciutat amb blau.
Ciutat #senseSenyal.

Comentaris

  • Amargor modernista[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-04-2012 | Valoració: 10

    Una meravella de poema Bombeta! Crític, dur, amarg, íntim, personal, real, apassionant, reflexiu i descriptiu. Tots aquells que hem passat per la magnífica estació del Nord reconeixem el que dius. Ara, una cosa és anar a València de turista i l'altra, molt diferent, viure-hi. Fa poc vaig anar a Alacant i vvaig sentir quelcom semblant al que descrius. Sigui com sigui, la teva creació poètica la trobo excel.lent. Una abraçada, recordant un somriure a l'estació de Neptú...

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol